Qué tendrán el Vila y el Cimas, que siendo tan feos e independentistas se han llevado a lo más granado del constitucionalismo. Misterio que hoy no resolveremos.

Lo que traemos a colación es un artículo de Enric Vila, cuyo título ya lo dice casi todo: «Ètnic». Aunque es algo difícil de desencriptar, lo que viene a hacer es una apología del viejo racismo catalán, disfrazado ahora de diversidad cultural y paridas posmodernas que esconden lo de siempre: todo independentista en el fondo es un racista.

Mejor que uno lea el artículo y saque sus conclusiones. Pero como aperitivo ahí van unos extractos:

Quan un espanyol insisteix molt que és català, normalment és perquè està intentant destruir el país o aprofitar-se’n amb els mitjans de l’època, com hauria fet abans a cop de fusell. Si al meu cunyat argentí li digués que és tan català com jo es petaria de riure, tot i que evidentment estaria encantat de votar en un referèndum d’autodeterminació.

Els estudis psicològics més moderns expliquen l’esforç que costa controlar la influència dels avantpassats en les nostres actituds. Quan la Inés Arrimadas s’oposa al referèndum i després pretén que és més catalana que Pompeu Fabra i que en una Catalunya independent la seva mare se sentiria estrangera, algú hauria de recordar-li que Hitler era un austríac que volia ser alemany, Napoleó un cors que intentava ser francès, i Stalin un georgià que es moria per ser rus.

Una cosa que no es comenta gaire és que sota el mandat del presidentObama les desigualtats materials entre blancs i negres han patit un retrocés sense precedents, com la llengua catalana sota l’hegemonia del sobiranisme, per exemple. Tampoc no es recorda que en els països europeus la immigració ha servit per continuar el colonialisme que les metròpolis ja no es podien permetre exercir a ultramar.

No és casualitat que, a Catalunya, qui més ha explotat l’odi a Espanya hagin sigut els partits indígenes més mimats per l’Estat, com s’ha vist amb els casos de corrupció. El famós lema “és català tothom que viu i treballa a Catalunya” va servir per afavorir la integració dels immigrants que volien integrar-se, però al final s’ha convertit en la versió bonista d’aquell “españoles todos” que es deia en els temps de Franco.

Artículo completo.

http://www.elnacional.cat/ca/opinio/etnic-vila-churchill_107338_102.html

Categorías:Uncategorized