La Verge que n’és del Carme,
ulls blauets, cara rosada,
quina alegria a l’aubada!
Quina alegria al matí!
Els àngels entorn li canten
la glòria que ella es mereix,
mentre a son cap s’hi cenyeix
la corona del Diví.
Per què, per què tanta joia?
Per què tanta alegria?
I un aucell que allà venia
digué, tot saltironant:
«N’és la gran Verge del Carme,
la que al fidel somriiu,
mentre son Fillet riu, riu…
i els serafins van cantant.»
Del Dr. Pere Tarrés (beat). Escrit en la festa de la Mare de Déu del Carme com a felicitació a la seva mare. Any 1937, mentre estava amagat.
Categorías:CULTURA, Uncategorized
somatemps.me 
Deja un comentario