Ara.cat entrevista a Jordi Maluquer que va ser un dels impulsors de l»Avui’, que acaba de complir 40 anys, i en va ser el segon director. 

Va rebutjar la Creu de Sant Jordi perquè estava més còmode entre els que no la tenien. Parla des de la comoditat de no haver de retre comptes. 

Va ser difícil muntar la redacció?

La majoria van ser gent nova que sí, tenien el títol de periodista, però no havien treballat en un diari. I vam constatar que no hi havia prou nivell de català per escriure sense correctors.

Eren, a més, les primeres eleccions democràtiques.

No ho he explicat mai a un periodista, però hi ha una anècdota important. Aquelles eleccions les guanya el Partit Socialista. La majoria de redactors eren molt d’esquerres i volien que poséssim en portada “Han guanyat els socialistes”. Però el diari havia començat amb els paràmetres de donar ales a tot el que fos democràtic i nacionalista… El PSC no era nacionalista, però defensava l’Estatut, que era el punt clau en aquell moment. I vam titular “Ha guanyat Catalunya” imposat contra tothom: tenia moltes penques, en aquell moment! [Riu.] Molts socialistes es van emprenyar, però d’altres, com l’Ernest Lluch, em van felicitar. “Jo el que vull és que es reconegui el PSC com a catalanista”, em va dir.

Diu que la redacció carregava molt a l’esquerra, però la percepció que ha quedat de l’ Avui és la d’un diari molt lligat al pujolisme.

És que a mi em va cessar Pujol perquè no feia amb l’ Avui el diari que ell creia que s’havia de fer. Mentre vam tenir força pròpia, vam fer un diari molt lliure. En el moment que vam necessitar ajut… El nou va ser Antoni Subirà, casat amb una cosina de Pujol i clarament convergent. Tu veies que hi havia problemes i, de cop, algú d’alguna empresa aportava diners.

¿L’ Avui segueix viu, després de la fusió amb El Punt , més enllà de mantenir el nom a la capçalera?

Seré més dur: jo penso que l’ Avui va deixar de ser l’ Avui ja fa molt de temps. En menys d’un any, el 1982, va tenir una baixa de 15.000 subscriptors. En l’època del Serrats va anar canviant i ja era un diari clarament convergent. Si almenys tots els militants convergents s’hi haguessin subscrit… però compraven La Vanguardia! Jo em vaig retirar de l’ Avui i vaig acabar al consell editorial d’ El Punt i com a crític musical. Per ser justos, hem de recordar que El Punt va agafar la compaginació de l’ Avui i alguna resta del diari queda, esclar, però pesa més la part d’ El Punt. I potser no van tenir prou mà esquerra. Potser l’ARA no hauria sortit si haguessin tingut més mà esquerra: crec que el nacionalisme barceloní es va rebel·lar contra el nacionalisme gironí.

Categorías:POLÍTICA