Maris Stella. Poema de Miquel Costa i Llobera a la Mare de Déu del Carme per la dedicació d’un nou temple
Maris Stella
Quan vostra glòria, oh Reina!, clarejava
dins sublim llunyedà de profecies,
ja vostra imatge contemplava Elies
damunt l’aspre Carmel i la mar blava.
Sobre les ones i la costa brava,
del mar entre les fondes harmonies,
més lluminosa avui que en aquells dies,
la vostra imatge bellament s’hi grava.
Verge del Carme!, bé podeu estar-hi
aquí, on l’esforç d’una ànima agraïda
humil vos ofereix nou santuari.
Pagau-la Vós amb un tresor sens mida…
i esteneu des d’aquí l’escapulari
al nàufrag de la mar… i al de la vida!
Categorías:CULTURA
somatemps.me 
Deja un comentario