Segons ha destacat el seu principal responsable, Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC), si bé les aptituds lingüístiques envers la llengua milloren (comprensió de la llengua, capacitat de parlar-la), l’ús social no es correspon amb aquests índexs. El català «no perd terreny entre els parlants nadius», apunta l’estudi, però té dificultats per atraure parlants entre «el col·lectiu nouvingut» i s’allunya de l’objectiu de «fer del català la llengua de cohesió grupal.

«Tot i que manca un estudi sistemàtic –ha admès–, a l’escola catalana a poc a poc s’ha anat veient que la presència de la llengua castellana és molt més important del que pensem» (Déu meu quina por, què ve el llop, afexim nosaltres), ha insistit. En aquest sentit, Pradilla ha apuntat que la immersió lingüística no funciona com un bloc sinó que presenta uns usos molt matisats, i que «si es vol canviar la realitat sociolingüística s’ha de fer des d’una anàlisi acurada».

Categorías:POLÍTICA