El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera (CADCI) fou creat l’any 1903 per un grup de dependents de comerç fruit de la tradició gremial catalana, al local del cafè “els quatre gats “ de Barcelona.

La Secció de Propaganda constituïa la secció política del CADCI, al principi va estar en mans de la Lliga. Però desprès de 1914 la secció va passar a mans d’elements «separatistes». Amb el temps va ser un dels pilars de ERC d´on van sortir molts líders catalanistes radicals. D´on sortien aquests homes? Hi ha un perfil psicològic més que interessant per tal d´excplicar el nacionalisme obrer a Catalunya.

Bona part dels qui a grosso modo es podien qualificar de nacionalistes radicals eren fadristerns emigrats de l’interior agrari català a les ciutats industrials, sobretot a Barcelona. Entre 1910 i 1930 aquesta ciutat doblaria la població, en bona part degut a la immigració interna. En aquests anys, en plena renovació de l’estructura administrativa empresarial i de les formes de venda es va crear un sector de serveis considerable que va tendir a absorbir aquests nouvinguts.

Aquests fadristerns –els germans Gabriel i Josep Maria Xammar i Sala, els germans Miquel i Josep Badia, Ramon Fabregat, Ramon Arrufat o Daniel Domingo Montserrat, per citar-ne uns quants–, arribaven amb ínfules de convertir-se en propietaris, però també en escriptors, artistes o intel·lectuals, sovint topaven amb una realitat que els confinava a fer d’aprenents i dependents de comerç.122 Els qui comptaven amb més diners podien estudiar a les escoles professionals i altres amb més sort estudiar a la universitat, encara que pocs. La majoria, però, al màxim a què podia aspirar era a la formació assequible que oferien les escoles del CADCI. La majoria feien el trànsit sols, encara que també n’hi havia que emigraven amb els pares. En general, la minva de la posició social i segura del món estable del poble a una situació de ‘classe’ transitòria simbolitzada pels ‘saltataulells’ i ‘pixatinters’ permetia un sentit de solidaritat, d’unió, de pertànyer a quelcom, més enllà de la ‘classe’, que s’englobava en un sentit de catalanitat.

Per aquest sector, el nacionalisme espanyol, representat per policies i petits funcionaris resultava massa distant, irreal i repel·lent.

Per més informació:  Ucelay-Da Cal, E., ‘Llegar a capital: Rango urbano, rivalidades interurbanas y la imaginación nacionalista en España del siglo XX’, Papers de la Fundació Rafael Campalans, 2002: 3-60; Ucelay-Da Cal, E., ‘La iniciació permanent; nacionalismes radicals a Catalunya des de la Restauració’, Actes del Congrés Internacional d’Història ‘Catalunya i la Restauració, 1875-1923’, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1992: 127-134

Categorías:HISTORIA