Se sap que durant el segle XII ja hi havia a Núria una capella i un hospital que donava acolliment als vianants i els pastors que hi transitaven. L’hospital i la capella han estat refets diverses vegades pels veïns de Queralbs, que des del segle XV tenen cura del santuari. L’església actual i el conjunt del santuari són de factura moderna. Van ser projectats per l’arquitecte Calixte Freixe el 1883 i es van inaugurar el 1911. Vint anys més tard hi arribaria el tren cremallera (1931) i fins al 1946 no es va acabar la característica façana neoromànica; consta d’un campanar central adossat, per on es realitza l’entrada al temple. L’interior té una gran nau central amb capacitat per a més de mil persones. Fins al 1967 no es va decretar l’entronització canònica de la imatge de la Mare de Deu de Núria.

Núria i el do de la fertilitat

Des de molt antic, l’olla i la campana de Núria s’han relacionat amb la fertilitat. Segons Joan Amades, la pedra blanca on es va trobar la marededéu podria ser un megàlit que antigament hi havia a la vall. Segons les creences paganes, les dones que fregaven el seu cos amb el megàlit tenien assegurada la fertilitat. El ritual que cal seguir per demanar aquest do és ben senzill: la dona ha de ficar el cap dins l’olla mentre la seva parella toca la campana, instant en què és precís formular el desig. Actualment, l’olla i la campana estan situades dins el santuari, en el replà que dóna entrada al campanar.

Categorías:CULTURA