Moneda local: Sant Feliu de Llobregat pasó a denominarse Roses de Llobregat
Sant Cugat del Vallés pasó a donominarse Pins del Vallès
Santa Coloma de Gramanet pasó a denominarse Gramenet del Besòs.
L’esclat revolucionari que esdevingué al juliol de 1936 i a l’inici de la Guerra Civil Espanyola va comportar, en certs casos, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal. Els canvis produïts a Catalunya reberen reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya republicana. Curiosament afectaven a totes les poblaciosn amb noms de «sants» i altres connotacions «reaccionàries». Presentem una llista més que significativa.
| Canvis de noms de municipis. Conserven el nom històric si no apareix un altre nom a «Nom actual» | |||||
| Nom anterior | Nom nou | Nom actual | Comentaris | ||
| Masies de Sant Hipòlit, les | Glevinyol de Ter | Les Masies de Voltregà | |||
| Molins de Rei | Molins de Llobregat | ||||
| Sant Adrià de Besòs | El Pla de Besòs | ||||
| Sant Andreu de la Barca | Aigüestoses de Llobregat | ||||
| Sant Andreu de Llavaneres | Llavaneres | ||||
| Sant Andreu de Palomar | l’Harmonia de Palomar | Antic municipi agregat a la ciutat deBarcelona (1897) | |||
| Sant Andreu Salou | Salou de la Selva | ||||
| Sant Aniol de Finestres | Finestres | ||||
| Sant Antolí i Vilanova | Vilanova de Segarra | Actualment incorporat dins el municipi de laRibera d’Ondara | |||
| Sant Antoni de Mar | Llevantí de Mar | Sant Antoni de Calonge | Nucli marítim del municipi de Calonge | ||
| Sant Bartomeu del Grau | Serra del Grau | ||||
| Sant Boi de Llobregat | Vilaboi | ||||
| Sant Boi de Lluçanès | Aurora de Lluçanès | ||||
| Sant Carles de la Ràpita | La Ràpita dels Alfacs | ||||
| Sant Celoni | Baix Montseny | ||||
| Sant Climent de Llobregat | El Cirerer de Llobregat | ||||
| Sant Climent Sescebes | Sescebes d’Empordà | ||||
| Sant Cugat del Vallès | Pins del Vallès | ||||
| Sant Cugat Sesgarrigues | Sesgarrigues | ||||
| Sant Daniel | La Vall de Galligant | Pertany a Girona | |||
| Sant Esteve de Palautordera | Vallflorida | ||||
| Sant Esteve Sesrovires | Sesrovires | ||||
| Sant Feliu de Buixalleu | Buixalleu de la Selva | ||||
| Sant Feliu de Codines | Codines del Vallès | ||||
| Sant Feliu de Guíxols | Guíxols | ||||
| Sant Feliu de Llobregat | Roses de Llobregat | ||||
| Sant Feliu de Pallerols | Hostoles | ||||
| Sant Feliu Sasserra | Sasserra de Bages | ||||
| Sant Fost de Campsentelles | Alba del Vallès | ||||
| Sant Fruitós de Bages | Riudor de Bages | ||||
| Sant Genís de Vilassar | Vilassar de Dalt | Vilassar de Dalt | Nom recuperat amb posterioritat | ||
| Sant Gregori | Tudela de Ter | ||||
| Sant Hilari Sacalm | Fonts de Sacalm | ||||
| Sant Hipòlit de Voltregà | Voltregà | ||||
| Sant Iscle de Vallalta | Vallalta de Maresme | ||||
| Sant Jaume de Frontanyà | Frontanyà de Roca | ||||
| Sant Jaume dels Domenys | Domenys del Penedès | ||||
| Sant Jaume de Llierca | Poble del Llierca | ||||
| Sant Joan de les Abadesses | Puig-alt de Ter | ||||
| Sant Joan de Mollet | Mollet de Ter | ||||
| Sant Joan de Palamós | Vilarromà | cn | Pertany a Palamós | ||
| Sant Joan de Vilatorrada | Vilatorrada de Cardener | ||||
| Sant Joan Despí | El Pi de Llobregat | ||||
| Sant Jordi Desvalls | Desvalls | ||||
| Sant Julià de Ramis | Costa-roja del Terri | ||||
| Sant Llorenç d’Hortons | Llorenç d’Hortons | ||||
| Sant Llorenç Savall | Ripoll del Vallès | ||||
| Sant Martí de Maldà | Plana de Riucorb | cn | Fusionat a Sant Martí de Riucorb | ||
| Sant Martí de Sesgueioles | Sesgueioles | Sant Martí Sesgueioles | |||
| Sant Martí de Sobremunt | Les Roques d’Osona | ||||
| Sant Martí de Tous | Tous d’Anoia | ||||
| Sant Martí de Riudeperes | Calldetenes | Calldetenes | Nom recuperat amb posterioritat | ||
| Sant Martí Sarroca | Castellsarroca | ||||
| Sant Martí Vell | Vellmartí | ||||
| Sant Mateu de Bages | Bages d’en Selves | ||||
| Sant Miquel de Cladells | Cladells de Vallors | Cladells | Agregat a Santa Coloma de Farners | ||
| Sant Miquel de Fluvià | Fluvià d’Empordà | ||||
| Sant Miquel de la Vall | La Vall de Montsec | cn | Fusionat a Gavet de la Conca | ||
| Sant Mori | El Puig | ||||
| Sant Pau de Segúries | Segúries de Ter | ||||
| Sant Pere de Ribes | Ribes del Penedès | ||||
| Sant Pere de Riudebitlles | Riudebitlles | ||||
| Sant Pere de Torelló | Bellserrat | ||||
| Sant Pere de Vilamajor | La Força | ||||
| Sant Pere Pescador | Empori | ||||
| Sant Pere Sallavinera | Sallavinera d’Anoia | ||||
| Sant Privat d’en Bas | Puigsacalm | ||||
| Sant Quintí de Mediona | Aigüesbones | ||||
| Sant Quirze de Besora | Bisaura de Ter | ||||
| Sant Quirze de la Serra | Quirze de la Serra | Sant Quirze del Vallès | |||
| Sant Quirze Safaja | Quirze Safaja | ||||
| Sant Sadurní d’Anoia | Sadurní d’Anoia | ||||
| Sant Sadurní de l’Heura | Sadurní de l’Heura | ||||
| Sant Salvador de Bianya | Hostalets de Capsacosta | ||||
| Sant Salvador de Guardiola | Guardiola de Bages | ||||
| Sant Salvador de Toló | Vila de Toló | cn | Fusionat a Gavet de la Conca | ||
| Sant Vicenç de Calders | Calders del Baix Penedès | cn | Pertany a El Vendrell | ||
| Sant Vicenç de Castellet | Castellet de Llobregat | ||||
| Sant Vicenç de Montalt | Llavaneres de Montalt | ||||
| Sant Vicenç de Torelló | Lloriana de Ter | ||||
| Sant Vicenç dels Horts | Horts de Llobregat | ||||
| Santa Bàrbara | Plana de Montsià | ||||
| Santa Cecília de Voltregà | Cecília de Voltregà | ||||
| Santa Coloma de Cervelló | Pinedes de Llobregat | ||||
| Santa Coloma de Farners | Farners de la Selva | ||||
| Santa Coloma de Gramenet | Gramenet de Besòs | ||||
| Santa Coloma de Queralt | Segarra de Gaià | ||||
| Santa Cristina d’Aro | Riudaura d’Aro | ||||
| Santa Eugènia de Berga | Berga del Castell | ||||
| Santa Eugènia de Ter | El Pla de Ter | cn | Pertany a Girona | ||
| Santa Eulàlia de Riuprimer | Riuprimer | ||||
| Santa Eulàlia de Ronçana | Ronçana del Vallès | ||||
| Santa Fe del Penedès | La Torre del Penedès | ||||
| Santa Margarida de Montbui | Aigüesbones de Montbui | ||||
| Santa Maria de Merlès | Merlès | ||||
| Santa Maria d’Oló | Oló | ||||
| Santa Maria de Palautordera | Palautordera | ||||
| Santa Oliva | Oliva del Penedès | ||||
| Santa Pau | Pau de Ser | ||||
| Santa Perpètua de Gaià | Perpètua de Gaià | Pontils | El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat. | ||
| Santa Perpètua de la Moguda | Perpètua de Moguda | Santa Perpètua de Mogoda | |||
| Santa Susanna | Montagut de Mar | ||||
| Santpedor | Graner de Bages | ||||
cn = el nucli conserva el nom, malgrat no hagi conservat la independència municipal
Categorías:Uncategorized
somatemps.me 
No es una coincidencia:
Tampoco es el «pueblo».
cuando se quiere descristianizar es por algo: porque alguien va a sacar beneficio.
¿quién?
Otra religión, naturalmente; aunque sea laica, como la masonería o las ideologías del odio de la época (ERC, PS, PC, anarquistas…)
Para ellos, la religión del país es un obstáculo para imponernos la suya.
Todo está programado.
Eso, sí:
estos asesinos son unos ilustrados (¿parisinos?)
De los que leen y releen a Rousseau y escupen en francés.
Nosotros somos los que vivimos en las tinieblas (los que no nos iluminamos en las tenidas de la logia)
Me gustaMe gusta
Que n’eren de ben macos aquest noms republicans!
Me gustaMe gusta
CONTINUACIÓ.
Pau Vila analitza i comenta diversos casos particulars de canvi de denominació verificats a Catalunya durant el desgavell toponímic de la segona meitat de l´any 1936. Hem seleccionat els peràgrafs dedicats als casos, ben significatius, de Sant Feliu de Llobregat i Sant Boi de Llobregat
(1).
SANT FELIU DE LLOBREGAT = ROSES DE LLOBREGAT.
«Evidentment hom ha volgut valorar un caire pintoresc, característic del paisatge local, o de les seves produccions. Amb un engrescament del poble, els directius li han buscat un nom bonic. Aquestes menes de denominacions, que estan bé al redós familiar, en la vida íntima, quan surten a fora, solen resultar xirois, si no ridículs………Som admiradors de l´obra creadora del roserista Pere Dot; ens hem encisat davant les belleses florals dels seus roserars, trobem digna la lloança l´honor, merescut, que se li ha volgut fer, però hauria estat més pràctic si es volia remarcar la producció d´aquest floricultor benemèrit, de publicar un cartell turístic: Sant Feliu de Llobregat-Roses».
SANT BOI DE LLOBREGAT = ALCALÀ DE LLOBREGAT.
«Hem de dir uns quants mots dels canvis d´ordre pseudo-erudit, com el cas de Sant Boi. Bon nombre de persones han sentit un veritable astorament en llegir la denominació d´»Alcalà de Llobregat», que s´ha atribuït recentment a aquell municipi. Hom ha pensat tot seguit en Alcalá de Henares, Alcalà del Xúquer, Alcalá de Moncayo, Alcalá de los Gazules, etc. I no ha mancat qui ho ha pres com una influència de l´emigració forastera en la nostra toponímia. Val a dir que hi ha motius per a témer-ho! Per ara, però, no és el cas. L´indret de l´actual Sant Boi, pels voltants de l´any mil, era conegut, segons la documentació, amb el nom d´»Alcalé» o «Alcalà», que significava «castell enlairat». Retreure-ho és desenterrar una denominació completament oblidada, que sona no sols a cosa anacrònica, sinó a forasterisme……….Algú es pot sorprende que impugnem noms vells com «la Força» o «Alcalà» i en canvi defensem les denominacions tradicionals que porten els pobles. No hi ha cap contradicció entre les nostres defenses i les nostres impugnacions. Propugnem que siguin respectades les denominacions que són vives en el parlar del poble» (2).
(1) VILA, Pau; Ob. cit., pp. 311 i 312.
(2) L´article es va publicar l´1 de novembre de 1936. El nostre geògraf sembla ignorar que el Consistori de la vila , en sessió plenària celebrada
el 13 d´octubre de 1936, havia acordat substituir el ridícul nom d´Alcalà de Llobregat pel no menys estrambòtic de VILABOI, denominació que perdurarà fins a gener de 1939.
Me gustaMe gusta
Sortosament no tothom va acceptar amb passivitat i silenci l´absurda extravagància del canvi toponímic propiciat per la Generalitat del nefast Companys.Tot jugant-se la pell, el gran geògraf sabadellenc Pau Vila i Dinarès (1881-1980) va tenir la gosadia, en diversos articles publicats en el periòdic «La Publicitat» entre el 25 d´octubre de 1936 i el 25 de març de 1937 (1), d´expressar sense pèls a la llengua [sic] el que verament pensava sobre els canvis de denominació adoptats per un centenar de municipis arran de la Revolució de juliol de 1936.
En els esmentats articles hi podem llegir afirmacions alhora tan assenyades i contundents com les que a continuació transcrivim: «En general, a Catalunya, el nuclis de poblament no han variat essencialment de nom de la Reconquesta ençà; és pot dir que les denominacions municipals si no són les de la naixença del poblat, són, almenys, les de la seva renaixença……….Un nom donat a una unitat de poblament en iniciar-se, hi perdudarà, mentre un fet nou, agermanat amb característiques modificadores, no imposi NATURALMENT un canvi……….Immutables són els noms de poblats quan aquests tenen arrels profundes en el llenguatge popular. Perquè no es tracta de denominacions d´ús purament local, sinó de noms l´ús dels quals s´estén per la rodalia, a la comarca i a tot el país……….Canviar un nom de poble, ultra la confusió perjudicial que n´és la conseqüència, porta com un eclipsi per la població afectada. Els veïns perden llur personalitat col.lectiva; es desprenen del distintiu local valorat per la història, pels monuments, per les produccions i pel coneixement que els forasters en tenen……….Quan en un indret determinat hom tracta d´arrancar un nom que és viu en el llenguatge de la contrada, un nom usat i reconegut a totes les terres de la mateixa parla, no sols és contraproduent, sinó que és una resolució antidemocràtica i constitueix una arbitrarietat».
Sobre la qüestió dels hagiònims -noms de sants-, l´insigne geògraf proposa una «solució» original: «Dels vuitanta-vuit canvis de noms de municipi aprovats oficialment, setanta-quatre d´ells són denominacions eclesiàstiques……….Els noms d´aquesta mena que perduren han estat admesos per la voluntat popular a través dels segles, bo i buidant-los de llur significat hagionímic per donar-los un pur valor topogràfic……….En la forma d´ésser pronunciats aquests noms, no es donen ja com dos termes indicadors d´una persona de canonització eclesiàstica, sinó purament i simplement com a denominació del poble al qual s´apliquen. D´ací que quan aquests noms han passat a ésser cognoms de família -fet que es produeix molt generalment dintre l´Edat Mitjana- com hi passaren tants altres noms de poble, s´escrivissin ben aviat en un sol mot: Santpere, Santfeliu, Santamaria, Santasusagna, etc. ¿Per què no podríem escriure, doncs, Santpere de Vilamajor, Santfeliu de Llobregat, Santacoloma de Cervelló, etc., com ja des de molt antic s´escriu Santpedor -per Sant Pere d´Or- o Sentmenat -per Sent Menat? Si s´adoptés aquesta forma simple ja consagrada pels cognoms i per algunes denominacions toponomàstiques, es laïcitzarien els noms dels pobles sense canvis en llur denominació, per tant, s´evitaria l´assaig inútil d´una nova nomenclatura municipal que portarà conflictes i malentesos mentre perduri».
En el darrer article (25 març 1937), i a guisa de cloenda, hom hi troba frases d´aquest estil: «L´estudi acurat que hem fet dels diversos canvis aprovats ens ha portat a la conclusió que en llur majoria són impropis i infundats, puix que han estat motivats només per la fal.lera d´introduir innovacions, unes vegades per tal d´esborrar les suposades imposicions eclesiàstiques en la toponomàstica -com si una successió de generacions no haguessin fet ja la discriminació necessària-, i altres vegades pel mer fet de canviar el nom……….A nosaltres no ens preocuparien aquestes superposicions nominals artificioses que s´han imposat a tants pobles de Catalunya, si no fos que poden malmetre el nostre tresor toponomàstic, que introdueixen confusió en les relacions econòmiques i socials, i que, vistos pels homes d´estudi d´altres països, seran un motiu de decrèdit per a la nostra cultura».
(1) VILA, Pau; Selecció d´escrits de geografia. Volum primer. La divisió territorial de Catalunya. Curial, Barcelona, 1977, pp. 307-320.
.
Me gustaMe gusta