La Generalitat que deia estimar la història de Catalunya … Curiosos canvis toponímics durant la Guerra Civil


billete2

Moneda local: Sant Feliu de Llobregat pasó a denominarse Roses de Llobregat

billetes3

Sant Cugat del Vallés pasó a donominarse Pins del Vallès

billets4

Santa Coloma de Gramanet pasó a denominarse Gramenet del Besòs.

L’esclat revolucionari que esdevingué al juliol de 1936 i a l’inici de la Guerra Civil Espanyola va comportar, en certs casos, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal. Els canvis produïts a Catalunya reberen reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya republicana. Curiosament afectaven a totes les poblaciosn amb noms de «sants» i altres connotacions «reaccionàries». Presentem una llista més que significativa.

Canvis de noms de municipis. Conserven el nom històric si no apareix un altre nom a «Nom actual»
Nom anterior Nom nou Nom actual Comentaris
Masies de Sant Hipòlit, les Glevinyol de Ter Les Masies de Voltregà
Molins de Rei Molins de Llobregat
Sant Adrià de Besòs El Pla de Besòs
Sant Andreu de la Barca Aigüestoses de Llobregat
Sant Andreu de Llavaneres Llavaneres
Sant Andreu de Palomar l’Harmonia de Palomar Antic municipi agregat a la ciutat deBarcelona (1897)
Sant Andreu Salou Salou de la Selva
Sant Aniol de Finestres Finestres
Sant Antolí i Vilanova Vilanova de Segarra Actualment incorporat dins el municipi de laRibera d’Ondara
Sant Antoni de Mar Llevantí de Mar Sant Antoni de Calonge Nucli marítim del municipi de Calonge
Sant Bartomeu del Grau Serra del Grau
Sant Boi de Llobregat Vilaboi
Sant Boi de Lluçanès Aurora de Lluçanès
Sant Carles de la Ràpita La Ràpita dels Alfacs
Sant Celoni Baix Montseny
Sant Climent de Llobregat El Cirerer de Llobregat
Sant Climent Sescebes Sescebes d’Empordà
Sant Cugat del Vallès Pins del Vallès
Sant Cugat Sesgarrigues Sesgarrigues
Sant Daniel La Vall de Galligant Pertany a Girona
Sant Esteve de Palautordera Vallflorida
Sant Esteve Sesrovires Sesrovires
Sant Feliu de Buixalleu Buixalleu de la Selva
Sant Feliu de Codines Codines del Vallès
Sant Feliu de Guíxols Guíxols
Sant Feliu de Llobregat Roses de Llobregat
Sant Feliu de Pallerols Hostoles
Sant Feliu Sasserra Sasserra de Bages
Sant Fost de Campsentelles Alba del Vallès
Sant Fruitós de Bages Riudor de Bages
Sant Genís de Vilassar Vilassar de Dalt Vilassar de Dalt Nom recuperat amb posterioritat
Sant Gregori Tudela de Ter
Sant Hilari Sacalm Fonts de Sacalm
Sant Hipòlit de Voltregà Voltregà
Sant Iscle de Vallalta Vallalta de Maresme
Sant Jaume de Frontanyà Frontanyà de Roca
Sant Jaume dels Domenys Domenys del Penedès
Sant Jaume de Llierca Poble del Llierca
Sant Joan de les Abadesses Puig-alt de Ter
Sant Joan de Mollet Mollet de Ter
Sant Joan de Palamós Vilarromà cn Pertany a Palamós
Sant Joan de Vilatorrada Vilatorrada de Cardener
Sant Joan Despí El Pi de Llobregat
Sant Jordi Desvalls Desvalls
Sant Julià de Ramis Costa-roja del Terri
Sant Llorenç d’Hortons Llorenç d’Hortons
Sant Llorenç Savall Ripoll del Vallès
Sant Martí de Maldà Plana de Riucorb cn Fusionat a Sant Martí de Riucorb
Sant Martí de Sesgueioles Sesgueioles Sant Martí Sesgueioles
Sant Martí de Sobremunt Les Roques d’Osona
Sant Martí de Tous Tous d’Anoia
Sant Martí de Riudeperes Calldetenes Calldetenes Nom recuperat amb posterioritat
Sant Martí Sarroca Castellsarroca
Sant Martí Vell Vellmartí
Sant Mateu de Bages Bages d’en Selves
Sant Miquel de Cladells Cladells de Vallors Cladells Agregat a Santa Coloma de Farners
Sant Miquel de Fluvià Fluvià d’Empordà
Sant Miquel de la Vall La Vall de Montsec cn Fusionat a Gavet de la Conca
Sant Mori El Puig
Sant Pau de Segúries Segúries de Ter
Sant Pere de Ribes Ribes del Penedès
Sant Pere de Riudebitlles Riudebitlles
Sant Pere de Torelló Bellserrat
Sant Pere de Vilamajor La Força
Sant Pere Pescador Empori
Sant Pere Sallavinera Sallavinera d’Anoia
Sant Privat d’en Bas Puigsacalm
Sant Quintí de Mediona Aigüesbones
Sant Quirze de Besora Bisaura de Ter
Sant Quirze de la Serra Quirze de la Serra Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze Safaja Quirze Safaja
Sant Sadurní d’Anoia Sadurní d’Anoia
Sant Sadurní de l’Heura Sadurní de l’Heura
Sant Salvador de Bianya Hostalets de Capsacosta
Sant Salvador de Guardiola Guardiola de Bages
Sant Salvador de Toló Vila de Toló cn Fusionat a Gavet de la Conca
Sant Vicenç de Calders Calders del Baix Penedès cn Pertany a El Vendrell
Sant Vicenç de Castellet Castellet de Llobregat
Sant Vicenç de Montalt Llavaneres de Montalt
Sant Vicenç de Torelló Lloriana de Ter
Sant Vicenç dels Horts Horts de Llobregat
Santa Bàrbara Plana de Montsià
Santa Cecília de Voltregà Cecília de Voltregà
Santa Coloma de Cervelló Pinedes de Llobregat
Santa Coloma de Farners Farners de la Selva
Santa Coloma de Gramenet Gramenet de Besòs
Santa Coloma de Queralt Segarra de Gaià
Santa Cristina d’Aro Riudaura d’Aro
Santa Eugènia de Berga Berga del Castell
Santa Eugènia de Ter El Pla de Ter cn Pertany a Girona
Santa Eulàlia de Riuprimer Riuprimer
Santa Eulàlia de Ronçana Ronçana del Vallès
Santa Fe del Penedès La Torre del Penedès
Santa Margarida de Montbui Aigüesbones de Montbui
Santa Maria de Merlès Merlès
Santa Maria d’Oló Oló
Santa Maria de Palautordera Palautordera
Santa Oliva Oliva del Penedès
Santa Pau Pau de Ser
Santa Perpètua de Gaià Perpètua de Gaià Pontils El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Santa Perpètua de la Moguda Perpètua de Moguda Santa Perpètua de Mogoda
Santa Susanna Montagut de Mar
Santpedor Graner de Bages

cn = el nucli conserva el nom, malgrat no hagi conservat la independència municipal



Categorías:Uncategorized

4 respuestas

  1. No es una coincidencia:
    Tampoco es el «pueblo».

    cuando se quiere descristianizar es por algo: porque alguien va a sacar beneficio.

    ¿quién?

    Otra religión, naturalmente; aunque sea laica, como la masonería o las ideologías del odio de la época (ERC, PS, PC, anarquistas…)

    Para ellos, la religión del país es un obstáculo para imponernos la suya.

    Todo está programado.

    Eso, sí:

    estos asesinos son unos ilustrados (¿parisinos?)
    De los que leen y releen a Rousseau y escupen en francés.

    Nosotros somos los que vivimos en las tinieblas (los que no nos iluminamos en las tenidas de la logia)

    Me gusta

  2. Avatar de Aragón ya Nazión

    Que n’eren de ben macos aquest noms republicans!

    Me gusta

  3. Avatar de Jacint Sastre Tutusaus. Ego cum veritate adversus omnes.

    CONTINUACIÓ.

    Pau Vila analitza i comenta diversos casos particulars de canvi de denominació verificats a Catalunya durant el desgavell toponímic de la segona meitat de l´any 1936. Hem seleccionat els peràgrafs dedicats als casos, ben significatius, de Sant Feliu de Llobregat i Sant Boi de Llobregat
    (1).

    SANT FELIU DE LLOBREGAT = ROSES DE LLOBREGAT.

    «Evidentment hom ha volgut valorar un caire pintoresc, característic del paisatge local, o de les seves produccions. Amb un engrescament del poble, els directius li han buscat un nom bonic. Aquestes menes de denominacions, que estan bé al redós familiar, en la vida íntima, quan surten a fora, solen resultar xirois, si no ridículs………Som admiradors de l´obra creadora del roserista Pere Dot; ens hem encisat davant les belleses florals dels seus roserars, trobem digna la lloança l´honor, merescut, que se li ha volgut fer, però hauria estat més pràctic si es volia remarcar la producció d´aquest floricultor benemèrit, de publicar un cartell turístic: Sant Feliu de Llobregat-Roses».

    SANT BOI DE LLOBREGAT = ALCALÀ DE LLOBREGAT.

    «Hem de dir uns quants mots dels canvis d´ordre pseudo-erudit, com el cas de Sant Boi. Bon nombre de persones han sentit un veritable astorament en llegir la denominació d´»Alcalà de Llobregat», que s´ha atribuït recentment a aquell municipi. Hom ha pensat tot seguit en Alcalá de Henares, Alcalà del Xúquer, Alcalá de Moncayo, Alcalá de los Gazules, etc. I no ha mancat qui ho ha pres com una influència de l´emigració forastera en la nostra toponímia. Val a dir que hi ha motius per a témer-ho! Per ara, però, no és el cas. L´indret de l´actual Sant Boi, pels voltants de l´any mil, era conegut, segons la documentació, amb el nom d´»Alcalé» o «Alcalà», que significava «castell enlairat». Retreure-ho és desenterrar una denominació completament oblidada, que sona no sols a cosa anacrònica, sinó a forasterisme……….Algú es pot sorprende que impugnem noms vells com «la Força» o «Alcalà» i en canvi defensem les denominacions tradicionals que porten els pobles. No hi ha cap contradicció entre les nostres defenses i les nostres impugnacions. Propugnem que siguin respectades les denominacions que són vives en el parlar del poble» (2).

    (1) VILA, Pau; Ob. cit., pp. 311 i 312.

    (2) L´article es va publicar l´1 de novembre de 1936. El nostre geògraf sembla ignorar que el Consistori de la vila , en sessió plenària celebrada
    el 13 d´octubre de 1936, havia acordat substituir el ridícul nom d´Alcalà de Llobregat pel no menys estrambòtic de VILABOI, denominació que perdurarà fins a gener de 1939.

    Me gusta

  4. Avatar de Jacint Sastre Tutusaus. Ego cum veritate adversus omnes.

    Sortosament no tothom va acceptar amb passivitat i silenci l´absurda extravagància del canvi toponímic propiciat per la Generalitat del nefast Companys.Tot jugant-se la pell, el gran geògraf sabadellenc Pau Vila i Dinarès (1881-1980) va tenir la gosadia, en diversos articles publicats en el periòdic «La Publicitat» entre el 25 d´octubre de 1936 i el 25 de març de 1937 (1), d´expressar sense pèls a la llengua [sic] el que verament pensava sobre els canvis de denominació adoptats per un centenar de municipis arran de la Revolució de juliol de 1936.

    En els esmentats articles hi podem llegir afirmacions alhora tan assenyades i contundents com les que a continuació transcrivim: «En general, a Catalunya, el nuclis de poblament no han variat essencialment de nom de la Reconquesta ençà; és pot dir que les denominacions municipals si no són les de la naixença del poblat, són, almenys, les de la seva renaixença……….Un nom donat a una unitat de poblament en iniciar-se, hi perdudarà, mentre un fet nou, agermanat amb característiques modificadores, no imposi NATURALMENT un canvi……….Immutables són els noms de poblats quan aquests tenen arrels profundes en el llenguatge popular. Perquè no es tracta de denominacions d´ús purament local, sinó de noms l´ús dels quals s´estén per la rodalia, a la comarca i a tot el país……….Canviar un nom de poble, ultra la confusió perjudicial que n´és la conseqüència, porta com un eclipsi per la població afectada. Els veïns perden llur personalitat col.lectiva; es desprenen del distintiu local valorat per la història, pels monuments, per les produccions i pel coneixement que els forasters en tenen……….Quan en un indret determinat hom tracta d´arrancar un nom que és viu en el llenguatge de la contrada, un nom usat i reconegut a totes les terres de la mateixa parla, no sols és contraproduent, sinó que és una resolució antidemocràtica i constitueix una arbitrarietat».

    Sobre la qüestió dels hagiònims -noms de sants-, l´insigne geògraf proposa una «solució» original: «Dels vuitanta-vuit canvis de noms de municipi aprovats oficialment, setanta-quatre d´ells són denominacions eclesiàstiques……….Els noms d´aquesta mena que perduren han estat admesos per la voluntat popular a través dels segles, bo i buidant-los de llur significat hagionímic per donar-los un pur valor topogràfic……….En la forma d´ésser pronunciats aquests noms, no es donen ja com dos termes indicadors d´una persona de canonització eclesiàstica, sinó purament i simplement com a denominació del poble al qual s´apliquen. D´ací que quan aquests noms han passat a ésser cognoms de família -fet que es produeix molt generalment dintre l´Edat Mitjana- com hi passaren tants altres noms de poble, s´escrivissin ben aviat en un sol mot: Santpere, Santfeliu, Santamaria, Santasusagna, etc. ¿Per què no podríem escriure, doncs, Santpere de Vilamajor, Santfeliu de Llobregat, Santacoloma de Cervelló, etc., com ja des de molt antic s´escriu Santpedor -per Sant Pere d´Or- o Sentmenat -per Sent Menat? Si s´adoptés aquesta forma simple ja consagrada pels cognoms i per algunes denominacions toponomàstiques, es laïcitzarien els noms dels pobles sense canvis en llur denominació, per tant, s´evitaria l´assaig inútil d´una nova nomenclatura municipal que portarà conflictes i malentesos mentre perduri».

    En el darrer article (25 març 1937), i a guisa de cloenda, hom hi troba frases d´aquest estil: «L´estudi acurat que hem fet dels diversos canvis aprovats ens ha portat a la conclusió que en llur majoria són impropis i infundats, puix que han estat motivats només per la fal.lera d´introduir innovacions, unes vegades per tal d´esborrar les suposades imposicions eclesiàstiques en la toponomàstica -com si una successió de generacions no haguessin fet ja la discriminació necessària-, i altres vegades pel mer fet de canviar el nom……….A nosaltres no ens preocuparien aquestes superposicions nominals artificioses que s´han imposat a tants pobles de Catalunya, si no fos que poden malmetre el nostre tresor toponomàstic, que introdueixen confusió en les relacions econòmiques i socials, i que, vistos pels homes d´estudi d´altres països, seran un motiu de decrèdit per a la nostra cultura».

    (1) VILA, Pau; Selecció d´escrits de geografia. Volum primer. La divisió territorial de Catalunya. Curial, Barcelona, 1977, pp. 307-320.
    .

    Me gusta

Deja un comentario

DESPERTA

Red sociocultural