OPINIÓ XAVIER RIUS RECOLLIDA A E-NOTÍCIES

«El país que deixarà Artur Mas»

CiU ha entrat en un estat de nervis que gairebé frega el pànic: ara se n’adonen que s’han ficat -ens han ficat- en un cul de sac del qual hi ha difícil sortida. Jo ho dic sempre: en política més val no plantejar batalles que no pots guanyar. Fer-ho és un suïcidi.

(…)

els fets són tossuts: el full de ruta del passat 13 de març el signaven CDC-Reagrupament, ERC, EUiA i MES-Moviment d’Esquerres -a més de l’ANC, Òmnium i l’AMI- i el de dilluns passat Josep Rull per CDC, Rut Carandell per Reagrupament i Marta Rovira per Esquerra.

El procés ha entrat en una fase en la que, a cada bugada, perd un llençol. No cal dir que si MES (Partit de la Geli, Castells i altres ex-PSC), al consell polític que celebrarà el proper dia 17, decideix apuntar-s’hi ens en farem ressò. Com, d’altra banda, és el previsible que passi. Al capdavall és un formació que va amb coalició amb Esquerra a les municipals i tenen un diputat a Brussel·les.

Però tampoc és per tirar coets. Què és MES? De moment una escissió del PSC -l’altra és Avancem- amb un sol diputat al Parlament i encara perquè Marina Geli -a diferència de Joan Ignasi Elena-, no ha volgut renunciar a l’escó.

Són els nervis. Per les enquestes, perquè això ja fa olor de patacada, per tot plegat. Però, en aquests casos, Convergència actua com si mai tingués la culpa de res. La culpa sempre és de Madrid, d’Esquerra o de la resta de la humanitat.

(…)

Però tothom sap, ells també, que la llista conjunta és l’única possibilitat de salvar Mas -i de retruc Convergència- perquè, si perd, se n’haurà d’anar a casa. Jo crec que fins i tot si guanya perquè un home que és capaç de perdre la meitat de diputats en cinc anys com pronostiquen les enquestes mereix un monument. Almenys dels seus adversaris.

La llista conjunta serveix, a més, per camuflar uns sigles que estan cremades. Convergència ara, a la xarxa, es fan dir convergents. No m’estranya, és l’únic partit d’Europa occidental el president fundador del qual i el secretari general -pare i fill, d’altra banda- han dimitit en un període de deu dies. A més tenen la seu embargada i altres casos com ITV o el de Lloret en l’horitzó judicial.

Però, sobretot, la llista única serveix per dissimular la manca d’obra de govern perquè si votes pensant en la independència no cal preguntar-se què han fet o han deixat de fer. En aquests dos darrers anys, llevat el procés, amb prou feines han fet res. Llavors què vols vendre en una campanya electoral?. Per això Mas, en els seus discursos, sempre apel·la a l’èpica.

Vostès se n’adonen el país que deixarà Convergència? Aquest no era elgovern dels millors? Els que havien d’endreçar el país després del desgavell del tripartit?.

(…)

Qui es voldrà fer càrrec d’un govern que tindrà 60.000 milions de deute?. Amb nyaps com Barcelona World, Aigües Ter-Llobregat o Spanair?. I això que el conseller d’Economia va passar per Harvard. Sort que era un governbusiness friendly que si no. Amb uns pressupostos en els que, cada exercici, hi ha un forat de 2.000 milions d’euros.

I el que és pitjor: havent-se venut tot el patrimoni de la Generalitat per anar de lloguer. Cosa que no faria cap iaia de Catalunya. Pan para hoy hambre para mañana. Ningú es ven el pis per anar de lloguer en plena crisi immobiliària. Això sí: tot ho han fet en nom de Catalunya.

(…)

El problema de debò és que els catalans no podem anar de derrota en derrota fins a la derrota final. Se’ns està acabant el temps de la història. I aquests que diuen que s’estimen tant Catalunya deixaran un país trinxat. Anímicament exhaust.

Darrerament em tortura una pregunta: vivim millor o pitjor que quan Artur Mas va guanyar ara fa cinc anys?. Tant que prometia.

Categorías:POLÍTICA