Un dels elements més representatius del Park Güell és el banc de la plaça de la Natura. Aquest banc, de forma serpentejant i decorat amb trencadís, és una de les creacions més espectaculars d’Antoni Gaudí. Un dels detalls més curiosos i poc coneguts d’aquest banc són les inscripcions que s’hi poden trobar, en alguns casos escrites en català prenormatiu. Encara que se n’han perdut unes quantes, no és difícil trobar-ne: n’hi ha que fan referència a la mare de Déu (“Oh Maria”) o a Barcelona (“Ay urbs antiga y atresorada”); d’altres són més críptiques (“Fora gelosia”, “Tum serveixes”, “Tum somrius”, “Sos ulls”, etc.).
Una altra curiositat és que alguna d’aquestes inscripcions estan del revés i cal girar el cap per poder-les llegir correctament. Josep Maria Carandell i Pere Vivas, en el seu llibre “Park Güell. Utopía de Gaudí” creuen que la forma sinuosa del banc al·ludeix a la serp bíblica, encarnació de la luxúria i el pecat, i que la Mare de Déu trepitja el banc en una mena de metàfora de la salvació de la humanitat a mans de la Verge Maria.
Categorías:CULTURA



Deja un comentario