Abans i després de la crema del Sat esperit de Terrassa.

Amb la revolució de 1936 a Terrassa hi havia un ambient molt tens. Es prohibia que les campanes toquessin. Les eleccions del 1936 les havia guanyat l’esquerra, i una terrible i sanguinària patrulla de control, juntament amb el comitè local, assassinaren moltes persones. El cap de la patrulla era un individu que es deia Pedro, un autèntic botxí. Es produïren acusacions i delacions entre els mateixos conciutadans, tanmateix, molts seglars catòlics confessaren valerosament la seva fe d’una manera admirable i heroica.

Es va incendiar l’església i es va cremar el retaule barroc de l’altar major, que mesurava 20 metres d’alçada i 13,6 d’amplada, obra de Montpaó, així com el retaule barroc del Sant Crist, obra de P. Serra. Els retaules rococó cremats foren els de la Mare de Déu del Carme, el de la Mercè i el de Sant Anton. Desaparegué també el retaule neoclàssic del Roser  i quedaren destruïts el Crist Jacent i el grup del Sant Enterrament d’alabastre, del segle XVI, de l’escultor Martín Díaz.

Després de la guerra es féu una restauració perfecta d’aquest conjunt i ara, el conjunt escultòric es pot contemplar al costat de la capella del Santíssim . Desaparegué també el grup dels Apòstols amb Jesús, i resultà molt malmès un sarcòfag renaixentista. S’estimbaren les campanes  entre elles n’hi havia dues de més d’una tona. En el murs del cementiri de la ciutat es matà a moltes persones, algunes sols per la seva condició cristiana. Tot l’interior de l’església del Sant Esperit, per tant, va quedar seriosament malmès. Durant el període de la revolució es va destinar a garatge.

Categorías:CULTURA, HISTORIA, Uncategorized