Antoni Griera i Gaja

El primer rector que es va fer càrrec de la parròquia de Sant Pere d’Octavià després de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat va ser mossèn Antoni Griera Gaja, que havia demanat aquesta parròquia a les jerarquies catòliques perquè volia esdevenir una mena de protector del Monestir.

Reorganitzant la vida religiosa

Mossèn Griera havia estudiat filologia a universitats alemanyes. En tornar es va dedicar a la dialectologia catalana, polemitzant amb l’Institut d’Estudis Catalans, a més de traduir a teòrics del corporativisme. Entre 1931 i 1936 va ser secretari general de l’organització socialcatòlica Acció Social Popular. En començar la guerra havia fugit a França, d’on va passar al costat franquista, entrant a treballar com a traductor i censor de premsa estrangera a l’Oficina de Prensa y Propaganda de la Capitanía General de Burgos. A la ciutat castellana es va relacionar amb cercles carlins.

El 3 de febrer va fer la primera missa a Sant Cugat.

Griera va cridar al seu costat al seu germà Xavier Griera, que havia estat vicari de la parròquia santcugatenca a finals dels anys vint. Els Griera van organitzar Acción Catòlica a la parròquia. També impulsaran l’Associació de la Providència que s’encarregava de fer obres de caritat.

Però segurament el que més preocupava a Griera era recuperar el Monestir i el seu entorn dels estralls de la guerra. Va oposar-se al trasllat del camp de presoners d’Horta al recinte del Monestir, com alguns militars pretenien, i sota la direcció de l’arquitecte Jeroni Martorell, va iniciar les obres de restauració del cenobi.

Defensant el Monestir i el seu entorn

Griera, un home de caràcter fort, va mantenir unes tenses relacions amb l’Ajuntament. La topada més forta va arribar quan Griera va proposar l’enderroc de la sala de festes del Parque, local tradicional de reunió i esbarjo de la dreta santcugatenca, just en un moment en què part dels antics socis demanaven la reobertura del centre d’oci. La sala cauria al febrer de 1940.

Per vetllar per la conservació i restauració del Monestir Griera va impulsar, l’agost de 1939, la creació del Patronat del Monestir de Sant Cugat, presidit per ell mateix, encara que no serà fins l’octubre de 1940 que es faci l’acte inaugural amb la presència de José Ibáñez Martín, ministre d’Educació.

Griera va poder mantenir-se com a rector, malgrat les tensions amb el poder local i els falangistes, pels què no tenia gaires simpaties -era més proper al carlisme-, gràcies als seus contactes a les altes esferes eclesiàstiques i polítiques.

Categorías:HISTORIA