El mateix any 1935, en què es publicava la seva obra més famosa, ‘Catalunya, poble decadent’,  veia també premiada ‘La immigració a Catalunya’ per la Fundació Patxot i Ferrer, en la convocatòria de 1934. Aquest segon text venia a complementar la tesi segons la qual la desnaturalització de Catalunya, producte d’una immigració massiva i continuada provocada per la baixa fecunditat, era el gran perill que amenaçava el país, ja que inevitablement havia de desembocar en una “Catalunya sense catalans” si no es prenien mesures urgents. La convocatòria del premi era explícita: “tenim el deure patriòtic d’estudiar el problema d’urgència que formula la immigració a Catalunya”.

Entre els objectius del llibre estarà dibuixar una panoràmica de la immigració, bàsicament a partir de les dades censals de 1930 referides al lloc de naixement de la població, allò que també s’anomena la naturalesa de la població. Defensant la necessitat que Catalunya tenia de la immigració, proposarà una política demogràfica que garanteixi l’assimilació dels nouvinguts. Orientarà el seu discurs cap el futur, convertirà la desnaturalització en el fil conductor del text. Tres seran els elements nous que sostenen aquest discurs, deixant de banda la baixa fecunditat ja tractada en el llibre anterior: la perspectiva eugenèsica que introdueix el tema de la raça i la reproducció biològica y la por a la inestabilitat social, i en aquells moments al paper de la immigració en l’apogeu de l’anarquisme.

Categorías:HISTORIA