Arrencada de la Processó del Puro, a la plaça de la Vila. Fotografia corresponent a un any no identificat abans de 1936

Entre les processons menys conegudes de Catalunya i probablement més irrellevants des del punt de vista de l’historiador convencional n’hi ha la Processó del Puro de Cervera de Segarra (Lleida), una processó que arrencà l’any 1876, s’interrompé amb l’esclat de la guerra civil espanyola (1936-39) i no es recuperà fins al 2007.

Sens dubte, la memòria històrica dels cerverins/nes vers la processó que els seus pares, avis, besavis i rebesavis havien celebrat per a commemorar les hostilitats que tingueren lloc a la capital segarrenca amb motiu de la darrera guerra carlina (1872-76) resta desmpeus. No pas per casualitat a Cervera encara hi trobem el nom d’un carrer Combat, que pren el nom dels enfrontaments que, cantonada a cantonada, van tenir lloc un 16 de febrer de 1875 i que van culminar amb la victòria governamenal al carrer rebatejat posteriorment com de la Victòria.

Prop d’una cinquentena de morts i dos centenars de ferits fou el balanç de l’intent d’ocupació fallit de la vila per part de la guerrilla carlina. D’aleshores ençà i fins al 1936 el campaner de Cervera feia 48 repics recordant als caiguts cada 16 de febrer.

Moment en què uns minyons es proposen fer l’ofrena floral

Després de la derrota carlina (1876), la Paeria instaurà el 16 de febrer com a dia festiu local i féu aixecar un monòlit commemoratiu al cementiri municipal. Un autèntic moviment cívic recolzà edició rera edició la famosa Processó del Puro que enguany ha tornat a transcórrer pels carrers de la vila fins al cementiri. Com la seva etiqueta explicita,  la Processó del Puro consistí des del seu inici en una «processó» de caràcter laic, una cercavila d’homes «armats» amb el seu puro, en substitució de qualsevol altre objecte de significat religiós (com ara ciris o blandons).

 La disposició, tanmateix, era molt semblant a la d’una processó religiosa, seguint dues rengleres, i el seu recorregut incorporava els carrers on havien tingut lloc els combats de la darrera carlinada.

La radicalització política i la polarització social que s’esdevingué tot just abans de la guerra civil féu que anés perdent el seu caràcter de consens, fins que un cop esclatada la guerra caigués en l’oblit.  De fet, l’any 1940 un grup de joves van destruir el monument.

Categorías:HISTORIA