CIÈNCIA I ESGLÉSIA CATÒLICA EN L’ÈPOCA MEDIEVAL

Article de Josep Alsina Calvés publicat en el Butlletí de Filosofia, n. 2. tret de la conferècia pronunciada amb motiu de les Jornades Acadèmiques Ripoll, 26 y 27 d´abril de 2008.

Senyors….

Aquesta és una conferencia introductòria a les Jornades sobre la figura de l’abat Oliba. Per entendre un personatge cal situar-lo en el seu temps, i en aquest cas que ens ocupa el seu temps és l’Edat Mitjana. De fet això serà el tema de la següent conferència, que pronunciarà el Dr. Iglesias. Jo m’ocuparé d’un tema més concret, controvertit i també apassionant: les relacions entre l’església catòlica i la ciència en aquest període.

Abans d’enfrontar-nos amb la tasca d’entendre historiogràficament què va ser el període medieval, sigui en el seu conjunt o en algun aspecte particular, hem de dur a terme una mena d’exercicis previs, que consisteixen en la superació de determinats prejudicis i en la comprensió de determinats fets històrics.

L’Edat Mitjana no té bona premsa. Quan qualifiquem alguna cosa de «medieval» ho fem amb to pejoratiu. La ignorància, el fanatisme religiós, la intolerància i la violència s’associen, en l’imaginari col·lectiu, a la paraula «medieval». El concepte «Església medieval» no ho té millor: pensem ràpidament en la Inquisició, amb la caça de bruixes, amb la intolerància religiosa, amb el judici a Galileu. De fet tot això no ha estat així. A l’Edat Mitjana no hi ha pas més intolerància, més fanatisme o més ignorància que en qualsevol altre moment de la història humana. La Inquisició (el suposat símbol de la intolerància medieval) es constitueix molt al final de l’edat Mitjana; no és l’església medieval, sinó la del segle XVII qui va jutjar Galileu. El mateix Ortega i Gasset ha assenyalat les primeres persecucions religioses a Espanya contra el jueus com a signe inequívoc de l’entrada a l’Edat Moderna.

Hem de fer, doncs, un esforç mental i intentar escapar de les influències de la historiografia positivista i pseudoprogressista que ha anat forjant tot un seguit de tòpics absurds i sense gaire fonament historiogràfic, en torn de l’Edat Mitjana. Tampoc hem de caure en l’extrem contrari, la idealització neoromàntica de l’Edat Mitjana, on és troben, de manera totalment anhistòrica, «antecedents» d’idees o institucions totalment modernes. Així, hem sentit parlar de l’origen medieval de la Generalitat de Catalunya, quan en realitat la institució que portava aquest nom no té res a veure amb l’actual: eren uns síndics que administraven un impost general (i d’aquí el nom de «generalitat»).

Per fer la meva aproximació enfocaré el tema des de dues perspectives complementàries: veurem primer els elements fonamentals del pensament cristià medieval i les seves relacions amb la ciència, intentant mostrar que no hi ha una oposició essencial entre els dos punts de vista. Farem desprès una breu aproximació històrica al desenvolupament de les idees científiques en l’Edat Mitjana.

(Continua)

Categorías:CULTURA