Vista panoràmica de Monforte de Moyuela

Montforte de Moyuela és una petita localitat de la província de Terol, pertanyent a la comarca de la Jiloca. La seva proximitat a la capital d’Aragó la fa estar sota influència de Saragossa, més que no pas de Terol. El seu nom, contràriament al que ens explica la Viquipèdia, prové directament del topònim «Montfort» (i no pas de Montefuerte!), forma catalana del llatí «Montem Fortem», tal i com ens informa el document original consultat per l’autor.

Molts segles de distanciament i vides paral·leles entre Aragó i el Principat, han fet que algunes fonts hagin desvinculat al primer gairebé per complet de la història del Principat. Monforte de Moyuela es troba des del 2009 dins la Ruta del Cid. Curiosament, un altre Montfort el trobem a la provincia d’Alacant, topònim adoptat al segle XIII (2 segles més tard que l’indret que ens ocupa) i rebatejat al segle XX com a “Montfort del Cid”, aprofitant (potser de manera un tant oportunista) el nom de la serra que duu el seu nom i que es troba a la contrada…

Detall d’un dels carrers antics de la vila que s’enfilen pel vessant del turó

La presència del Cid a l’extremadura aragonesa és segura, però en canvi, no és tan fiable la seva presència a la localitat. Tanmateix, la conquesta de la plaça a càrrec del comte barceloní Ramon Berenguer IV sí ho fou,  tot i que ningú hagi pensat (encara!) en rebatejar-la com a “Montforte del Conde”. Per suposat, a ningú se’ns escapa la projecció turística que té la Ruta del Cid…

L’indret fou conquerit per les tropes del comte l’any 1157.

Amb aquestes conquestes, els dominis de la futura Corona d’Aragó, s’eixamplaven no sols gràcies a la coneguda unió matrimonial del comte de Barcelona amb la casa reial d’Aragó, sinó gràcies a la conquesta militar per part dels primer. Evidentment, les accions dels successors del comte-rei acabaran essent cabdals pel definitiu afermament del domini cristià a l’actual Aragó, especialment a partir de la conquesta de la taifa d’Albarracín a finals del segle XIII.

Aquests nous assentaments tenien lloc a la frontera amb Al Andalus, normalment “terra de ningú” i per raons de seguretat quedaven vinculats a un castell. Els historiadors i arqueòlegs han constatat el poblament continuat de Montforte i la seva contrada, així com la presència musulmana durant almenys 4 segles de l’indret, de la qual ens resten els fonaments de la fortalesa que molt probablement ha donat lloc al seu topònim, Montfort o Montem Fortem.

Vista d’una de les torres.

Categorías:CULTURA