Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona. El primer any fou dirigida per Frederic Carreras a la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany. La revista començà el 23 d’abril de 1893 i s’acabà el 15 d’agost de 1894. Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme. Hi col·laboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové; s’hi negaren catalanistes com Prat de la Riba.

A la fi del segle XIX es troben dues tendències dins de la prosa ideològica catalana: la liberal i la conservadora, representades en les figures de Valentí Almirall, fundador del primer diari en llengua catalana El Diari català (1879-1881) i de Josep Torres i Bages, amb el seu tractat La Tradició catalana (1892).

És dins d’aquest context que va aparèixer, el 1893, la revista La Tradició catalana, títol adoptat, molt probablement, de l’obra de Josep Torras i Bages.

La Tradició catalana publicà poemes i algun article de Jacint Verdaguer, i s’hi troben col·laboracions, entre d’altres, de Jaume Collell, Marià Aguiló, Antoni Rubió i Luch i Amadeu Vives, el qual hi publicà la seva partitura de L’Emigrant, amb lletra de Jacint Verdaguer.

Categorías:CULTURA