La Torre de la font del Mingo, a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) fou una construcció bastida, just al peu de la font que li dóna nom, al 1873 en plena carlinada, la tercera i darrera guerra que va enfrontar els «carlins» contra el govern espanyol. En realitat es tracta d’una torre construïda per l’exèrcit governamental per fer front a un possible assalt de la vila per part de les partides carlines.
La Torre, de planta octogonal, respongué al traçat dels enginyers militars de l’Estat, alçant-la a una mida de tans sols 11,5 metres. S’aprecia sota el revestiment el totxo com a material constructiu, tot i que la base està feta amb carreus de pedra irregulars. Reforçada amb una una torreta adossada amb espitlleres i merlets, ens recorda a les antigues torres de guaita i alhora ens remet a una estratègia defensiva més pròpia de l’Edat Mitjana i Moderna, pensada més aviat per repel·lir una acció guerrillera, que no pas per derrotar als seus assaltants. Actualment forma part del Catàl·leg del Patrimoni Arquitectònic de Sant Sadurní d’Anoia.
Categorías:CULTURA
somatemps.me 
algunos artículos son recogidos de especialistas y -quizá por la prisa- escapan algunos términos que efectivamente deben ser corregidos. Lamentamos que haya causado confusión. Estamos en consonancia con su espíritu y letra.
Me gustaMe gusta
Una petita rectificació: els carlins no foren «enemigos irregulares carentes de artillería». Sense un mínim d´organització les forces carlines catalanes (1) mai haurien assolit èxits tan espectaculars com el d´Alpens (8/7/1873) (Somatemps 8/7/2014), el de Castellfollit (16/3/1874) o el de Castelló d´Empúries (3/11/1874), tot i que la manca de reserves humanes i de recursos materials impediren explotar a fons les accions victorioses. Aplegaren tanmateix un modest parc d´artilleria compost de divuit peces de muntanya i dues peces Krupp de campanya, gairebé totes capturades als exèrcits liberals. Era cap («jefe») suprem de l´artilleria carlina a Catalunya el coronel Francesc Segarra (2), promogut a aquest càrrec per don Alfons de Borbó i d´Àustria-Este, general en cap de les forces de Catalunya i germà del pretendent don Carles (Carles VII).
(1) Em refereixo a la 3a Carlinada (1872-1876), època a la qual es suposa pertany la Torre de la Font del Mingo.
(2) No disposo de notícies sobre aquest personatge. Cal no confondre´l amb els capitosts carlins Tomàs Segarra i Julio Segarra, ni amb el coronel Josep Segarra, que fou comandant general interí de Catalunya en temps de la 1a Carlinada.
Me gustaMe gusta
El lenguaje parece de Josep Carles Clemente. Le recuerda a uno (con perdón) al de los maoístas y autogestionarios setenteros que pretendían convertir el Carlismo en una Batasuna «avant la lettre». El «gobierno español», los ingenieros «del Estado» y esa opinión sobre las tácticas militares decimonónicas. Aquello de una torre más bien medieval o de la Edad Moderna.
Aquí tenemos un torre similar, pero de madera y adobe. Así las construía el Imperio Británico veinte años más tarde, prácticamente ya en el siglo XX:
Una construcción aún más humilde, pero perfectamente lógica para lugares pequeños y enemigos irregulares carentes de artillería.
En fin. Vaya día llevamos. Para esto me compro La Vanguardia o mejor aún, algún medio pratista de los de cubana en ristre.
Me gustaMe gusta