Santuari de la Mare de Déu del Mont, el balcó de Catalunya

L’estiu de 1884, Jacint Verdaguer arribava a llom d’una mula al santuari de la Mare de Déu del Mont. En aquell indret, a 1.150 metres d’altitud, que domina les comarques de l’Alt i Baix Empordà i la Garrotxa, hi va trobar la inspiració per escriure algunes de les seves obres més emblemàtiques.

El santuari del Mont, situat en el municipi d’Albanyà (Alt Empordà), destaca enmig d’un horitzó de serres, agulles i cims. És una balconada, oberta als quatre vents, des d’on es gaudeix d’un paisatge tan grandiós com èpic. Pel nord, es veu tot el Pirineu oriental, des del Puigmal fins al cap de Creus; s’hi albiren les restes del monestir de Sant Llorenç de Sous, les terres planes ajagudes al peu del santuari i més enllà el mar i l’imponent Canigó.

En dies clars cap a llevant es divisa en les comarques de l’Alt i Baix Empordà i, a migdia, Banyoles i el seu estany, Girona, les Guilleries i el Montseny. L’horitzó de ponent el retallen les siluetes de Cabrera i el Puigsacalm, amb el llunyà Pedraforca com a teló de fons.

La Mare de Déu del Mont ha donat nom al santuari i a la muntanya. És una marededéu trobada, venerada des del 1222 a l’antic monestir romànic de Sant Llorenç de Sous, originari del segle IX.

Segons la tradició, un pastor que conduïa un ramat de bous va observar que un animal s’entestava a furgar en un munt de pedres. El pastor, encuriosit, va retirar les pedres i va descobrir la cova on hi havia amagada una marededéu. Va portar la imatge a Sant Llorenç de Sous, on es va venerar fins al principi del segle XIV, època en què es va construir l’església actual. El temple és de traça romànica i en destaca el presbiteri, la façana barroca del cambril de la Mare de Déu i una reproducció de la talla gòtica original. La imatge original es troba al Museu d’Art de Girona.

Categorías:CULTURA