Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón , de Balaguer

Fins als anys cinquanta (del segle XIX), la literatura de recreació històrica havia estat bàsicament medievalista, en consonància amb unes preferències romàntiques clares. Les excepcions més notables provenien del tractament, patriòtic i exaltat, de la Guerra de Successió en la novel·la Enrique i Mercedes (1840), de Joan Illas, i del drama Lo conceller en cap (1848), de Josep Pers i Ricart. Va ser en aquesta dècada, i en els cercles progressistes, que es va generar la mitificació de l’esperit rebel català associat a la defensa del constitucionalisme que s’extingí amb el decret de Nova Planta.

Josep Pers i Ricart

Qui va insistir una i altra vegada en aquesta connexió va ser Víctor Balaguer, i l’assumpte es degué divulgar entre els assistents a la tertúlia del Cafè Nou de la Rambla, la coneguda com dels «bullanguers», de la qual formaven part, entre altres i a més de Balaguer, Francesc Camprodon, Eusebi Pascual, Manuel Angelon i Lluís Cutxet. Sembla que fou aquest darrer, amb qui Balaguer havia travat una amistat intensa a partir dels primers anys cinquanta, «el que l’havia engrescat en el coneixement de la història de Catalunya i el que havia posat les bases del seu catalanisme». Així Víctor Balaguer va començar a publicar treballs històrics, llegendaris i excursionístics, en periòdics com El Sol (1850), Diario de Barcelona (1850-54), La Corona de Aragón (1854-56), La Ilustración (1856) i El Conceller (1856) o en llibres com Bellezas de la Historia de Cataluña (1853), en el camí cap a la seva popular –des del subtítol– Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-1863). Balaguer hi buscava una justificació històrica del seu projecte polític progressista, fonamentat en una monarquia limitada per la constitució.

Lluís Cutxet

La condició democràtica, dintre dels marges de l’època, del sistema de govern català medieval ja havia estat defensada exaltadament per Antoni de Bofarull en el drama El Consejo de Ciento (1846), i hi va insistir, amb un major despleglament de mitjans, a L’orfeneta de Menargues. Víctor Balaguer la va convertir en l’eix central de la seva concepció de Catalunya. En la continuada reivindicació del model polític de la Corona d’Aragó, alhora federalista, pactista i constitucionalista, va posar l’accent en les revolucions catalanes dels segles XV (guerra contra Joan II), XVII (Guerra dels Segadors) i XVIII (Guerra de Successió).

A la Historia de Catalunya va fer encaixar aquest esquema en la teoria dels independents, segons la qual Catalunya seria una idea essencialment associada a la llibertat, que s’hauria manifestat en la revolta i la revolució en períodes d’opressió o d’amenaça de pèrdua de llibertat –els esmentats, però fins i tot la revolta d’Indíbil i Mandoni– i, en la plenitud de la nació, en l’establiment d’un sistema constitucional que limitava el poder reial i donava veu al poble –el qual es defensava en cas d’abús, a través dels seus representants, com ara Francesc Vinatea o Joan Fiveller.

L’essencialització d’aquest concepte va dur Balaguer a l’extrem d’afirmar que Catalunya va associada a la llibertat, i que quan la llibertat desapareix també s’esvaeix la pàtria. És el que jo he denominat «mite democràtic». A més de les publicacions que ja s’han citat, en aquests anys cinquanta, la teoria es manifestava en llibres específics com La libertad constitucional (1858), de Balaguer, i Cataluña vindicada (1858), de Lluís Cutxet. Pocs anys més tard, Balaguer reiterava aquesta concepció quan afirmava que la llengua i la literatura catalanes només havien pogut tenir «vida resplendent i culta» en períodes de llibertat política i l’aplicava a la Renaixença: «la  literatura moderna catalana és l’expressió del sentiment vivament despertat d’una nacionalitat i d’una llibertat perdudes, i, al mateix temps, l’esperança de temps millors en una restauració de  nacionalitats ibèrica».

En aquesta sintonia s’escrigueren el drama sobre Ausias Marc, el  recorregut llegendari per la  història de Catalunya Amor a la patria, de Víctor Balaguer, i les novel·les d’Angelon i de Balaguer  sobre Rocaguinarda i Serrallonga.

Magí Sunyer

Categorías:CULTURA, HISTORIA, MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS