Interior del celler Cooperatiu de Gandesa

Dissabte al matí
Comencem la ruta ( al Celler Cooperatiu, obra de l’arquitecte de les catedrals del vi, Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. La de Gandesa data del 1919. Edificada entre el modernisme i el noucentisme, destaca pels arcs equilibrats de maó vist, els nivells de les cobertes, els sòcols i els dipòsits d’aigua que la coronen.
La ruta continua per la mateixa avinguda de Catalunya però en direcció a la Farola, nus estratègic de comunicacions. Hi passava la Via Edetana, que anava de Tortosa a Saragossa per la dreta de l’Ebre. Actualment continua sent un concorregut lloc de pas on encara es pot veure l’antiga fonda Mañà.

Continuem cap al nucli antic pel carrer Major, fins al final, on hi ha l’església de l’Assumpció. De l’església primitiva dels templers, se’n conserven la portalada i una part de l’absis, més una capella gòtica afegida a la planta romànica original on va tenir lloc la farsa de Gandesa, un episodi històric del 1319 del qual n’ha quedat una llegenda que explica que el guant de l’escut de Gandesa és el que el príncep Jaume, primogènit del rei Jaume II d’Aragó, va deixar-se a l’església en abandonar precipitadament la infanta Elionor després del casament. El temple ha estat declarat enguany Bé Cultural d’Interès Nacional juntament amb Ca la Vila Vella, un edifici adjacent del gòtic civil del segle xv recuperat per a les entitats gandesanes.

Casa de la Castellania o la presó

Després de delectar-nos amb els detalls del conjunt, passem per sota els sis porxos medievals que, carrer del Pes Vell amunt, ens guien cap a la Casa de la Castellania o la presó. El 1338 s’hi van celebrar les Corts Generals de la corona d’Aragó presidides per Pere III el Cerimoniós. Amb la creació del partit judicial de Gandesa el 1841 i fins després de la guerra civil, l’edifici es convertí en presó, fins que als anys seixanta del segle xx s’abandonà. Actualment ha recuperat la seva esplendor, ara al servei de la cultura. Convé fer un tomb pels voltants, pels carrers de la Presó, de Santa Maria, d’Horta i del Call —on al número 3 es conserva una pintada de la CNT-FAI feta durant les incautacions de la revolució llibertària del 1936.

Sala Capitular on es celebraren Corts Generals

La ruta curta acaba a l’Ajuntament amb la visita a les restes de la capella de Santa Anna, però recomanem fer la de dues hores i entrar també a Ca l’Inquisidor, escoltar les llegendes de la baronessa de Purroi a Cal Baró i visitar l’exposició etnogràfica de Cal Pardo, a més de completar el recorregut pel nostre compte pel senyorial carrer de Miravet —on hi ha Ca Manyà i Ca Serrano— i pels carrers de les Carnisseries i de Sant Antoni.

Dissabte a la tarda
Ens arribarem a menjar per dinar sopa de crosta al restaurant del Coll del Moro i després farem la visita guiada a les restes iberes del poblat i la necròpolis. Farem via perquè una estada completa a Gandesa ha d’incloure per força la Fontcalda. Compte, però, amb els revolts de la carretera: el santuari es troba en un paratge natural preciós i de vistes magnífiques a tretze quilòmetres del municipi, al fons d’una vall de gran riquesa biològica poblada per nombroses cabres salvatges.

Diumenge al matí
Diu l’historiador Paul Preston que Franco va convertir Gandesa en la tomba de la República. Ho comprovarem al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), on es reprodueixen una trinxera i un hospital de campanya i s’exposen maquetes d’avions i tancs, mapes, llibres, cartells, armes, bombes i material militar trobat al camp de batalla.

Categorías:Uncategorized