Un jove alcalde de Girona: Joaquim Nadal.

Els Nadal: socialistes burgesos.

El clan dels Nadal va forjar-se en els primers moments de la Transició. Algú va afirmar que: «Un dels errors estratègics de CiU fou no fitxar a Joaquim Nadal en el seu moment, ja que ni per les seves condicions personals (prové de família burgesa), ni per les seves principals línies polítiques (ha convertit Girona en una ciutat museu) ni pel perfil dels seus votants (classes benestants gironines), es pot pensar que és una persona d’esquerres».

El model de ciutat que va implantar Nadal a Girona passava per diferents eixos: transformar el Barri Vell en un barri de cartró pedra tot apartant els veïns de tota la vida (classes baixes arrelades al centre de la ciutat, prostitutes…), amagant la marginalitat i la pobresa en guetos (Font de la Pólvora, Vilaroja…) o desplaçant-la a poblacions veïnes (Salt n’és l’exemple més clar), tot això amb l’objectiu de fer entrar Girona dins dels circuits turístics de les classes mitjanes i altes.

En poc temps,durant la transició, els principals càrrecs foren ocupats per alguns dels germans Nadal: L’alcaldia per a Joaquim Nadal, la direcció del PSC a la demarcació de Girona era per a Manel Nadal Farreras, i el rector de la Universitat de Girona (UdG) era Josep Maria Nadal Farreras.

Categorías:POLÍTICA