Els pares de Joaquim Nadal Farreres era una família nombrosa de l´Opus Dei. El seu germà Rafel Nadal Farreras, ha escrit un llibre sobre la família: «Quan érem feliços», guardonat amb el 44è premi Josep Pla.

En la època de Franco es veu que la Guàrdia Civil noera tan dolenta com semblava. Rafel conta aquesta aventura del estiueig: «Els trasllats eren més complicats que els d’avui dia, perquè les cases d’estiu es tancaven i es paraven de bell nou cada any. Part dels trastos, com matalassos i mundos, viatjaven en camions de ca l’Adroher o de can Melcior, transportistes vinculats a la fàbrica. Nosaltres fèiem el trajecte per la carretera de la Bisbal amb el dos cavalls del pare. A l’altura del canvi de rasant de Mont-ras sempre hi havia una parella de la Guàrdia Civil. Un dels agents de trànsit s’acostava a la finestra del pare, mirava atònit i començava a comptar:

–Uno, dos, tres… nueve y el conductor. Pero, por Dios, ¿cómo se le ocurre…?

El pare tenia sempre el discurs a punt:

–Hombre, agente, no va a multar a un pobre padre de familia con doce hijos, porque aquí todavía me faltan tres que hacen el viaje con su madre y las maletas.

La Benemèrita sempre se’n compadia.

–Tire, tire, lárguese antes de que me arrepienta.»

Categorías:POLÍTICA