Placa al pati amb els noms dels monjos màrtirs al 1936

Entre els vint màrtirs dels qui van ser monjos de la comunitat hi ha representades edats molts diverses, que van des dels 82 anys que tenia el pare Josep M. Fontseré als 18 d’Hildebrand Casanovas. Hi ha monjos que en aquell moment tenien responsabilitats en el més alt nivell dins de l’abadia: el prior Robert Grau i el majordom Fulgenci Albareda, el prefecte de l’Escolania Plàcid Feliu i el llavors director de la impremta Odiló Costa.

Alguns eren notables per la vàlua intel·lectual. És el cas de Lluís Palacios, professor a Sant Anselm de Roma i autor de gramàtiques de llengües semítiques; Domènec González i l’abans esmentat Odiló Costa, bons coneixedors del llatí i del grec, respectivament; Ambròs Busquets i Lleó Alesanco, considerats bons escriptors. També n’hi havia que excel·lien en el camp de la música, com ara Àngel Rodamilans, Joan Roca, Ildefons Civil i Francesc Sánchez. D’altres vivien arrelats als treballs a les seccions del monestir: Bernat Vendrell, a la sagristia; Josep M. Jordà, a la sastreria; Eugeni M. Erausquin, a la impremta.

D’aquests vint, setze eren catalans, tres castellans, i un basc. Per l’estatut canònic vigent aleshores dintre la comunitat, dotze eren sacerdots, un era profés solemne sense ordes, dos havien fet només la professió temporal i cinc eren germans conversos.

Categorías:CULTURA