L’escut de la ciutat de Barcelona és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (l’anomenada «creu de Sant Jordi», que hom suposa que podria tractar-se de la mateixa creu de la catedral, que es troba sota l’advocació de la Santa Creu) i comtal-reial (els anomenats «Quatre Pals»). El seu blasonament, per tant, és el següent: escut quarterat: 1r i 4t quarters, d’argent, una creu plena de gules; 2n i 3r d’or, quatre pals de gules. Aquesta composició la trobem per primera vegada el 1329, tanmateix, com que la bandera de la ciutat és una bandera heràldica, o sigui, que és la conversió de l’escut en bandera, podem afinar més i dir que a principis del segle XIV ja l’escut de la ciutat-comtal era el mateix que l’esmentat abans. 
Per la documentació que tenim, sembla que l’escut encara no s’havia configurat o organitzat el 1288, perquè, en un pergamí d’aquest any, el segell que hi penja de la ciutat de Barcelona, encara porta els dos senyals (el municipal i el comtal-reial) separats: és una creu cantonada amb quatre escudets amb les armes comtals-reials.
El 1345, Pere III el Cerimoniós va concedir als consellers del Consell de Cent el privilegi que llurs heralds o nuncis poguessin portar signo nostro et signo dicte civitatis, o sigui, els dos senyals, el municipal i el comtal-reial. Des del segle XIV i fins a principis del XVIII, l’escut ha estat representat amb algunes variants que sempre han afectat els quarters dels pals. Tot i que Pere III, ja des del 1344, va fixar definitivament en quatre el nombre de pals del seu escut, els artistes i picapedrers van representar l’escut de la ciutat amb un, dos, tres, quatre i fins a cinc pals a cada quarter i també amb el que en heràldica hom diu «palat», o sigui, sense camper, començant amb l’or o el gules i acabant respectivament amb el gules o l’or. Durant aquell període hom pot dir que hi ha més representacions de l’escut amb dos pals a cada quarter que amb quatre.
A partir del segle XVIII, després de la incorporació de la Corona d’Aragó i, per tant, de Catalunya, a la Corona de Castella, i fins al segle XX, hom troba més escuts amb els quatre pals a cada quarter. Durant el segle XX, les dues representacions són bastant paritàries.
Categorías:CULTURA


Pere «El Ceremonios» nacio en Balaguer (Lleida), Y era rey de Aragon, pero tambien los Condados de Barcelona y Principe de Girona. Parece como si lo olvidara, por su talante español
Me gustaMe gusta