Tot i que als més joves els hi costarà de creure, es molt cert que la ciutat de Vic té una història i un passat molt lligat a la cultura taurina, ja que es una de les bases de la tauromàquia catalana. Fins fa poques dècades, a Vic hi havia una plaça de toros que s’omplia de bot en bot durant moltes tardes, i a Vic va néixer un dels toreros catalans més populars, conegut com el Niño de la Brocha.Esta documentat, que ja durant el segle XVII, durant les festivitats de la capital de la comarca d’Osona, i de les viles dels voltants, s’organitzaven correbous pels carrers de la ciutat i alguns festeigs amb toros a places provisionals. I si es tractava de la Festa Major, la plaça de toros s’instal·lava a la plaça de l’Ajuntament.Més endavant, i durant el segle XIX, l’interès pels correbous va créixer entre els veïns de la vila, i amb molta més freqüència s’instal·laven places amb carros i fusta a molts indrets de la ciutat per a organitzar festes amb bous. Amb la industrialització va créixer tant la població com la passió taurina, i aquests espais dedicats a les festes amb toros es van quedar petits. Aquesta necessitat per la ciutat va ser el tema central d’una conversa entre industrials de la zona, que durant una partida a cartes en un popular Café, a l’any 1915, es van apostar a qui perdés correria amb les despeses de la construcció d’un equipament per a la ciutat, una plaça de toros. Aquella partida de cartes, la va perdre l’empresari Esteve Joaquin Costa que va finançar la construcció de la plaça  que s’inauguraria dos anys després, al 1917.

La plaça de Vic es va construir al costat de l’estació de tren, i durant els seus primers anys els toros es transportaven en manada acompanyats per bous mansos i cavalls fins als corrals de la plaça, anys més tard el transport dels animals es faria en tren, ja que la ubicació de la plaça facilitava aquest tipus de trasllat.

La plaça tenia una capacitat per a  4000 espectadors i per a la seva inauguració, es van organitzar tres dies de toros, sent el primer dia el 6 de juny de 1917. El primer dia es van anunciar Enrique Rodríguez, “Manolete II” i José García Santiago. Al dia següent Manuel Soler, “Vaqueret” i Daniel Company. I al tercer dia en solitari l’esmentat “Manolete II”.

A més de festes estrictament taurines, a la plaça també s’organitzaven diversos actes culturals com a balls de sardanes, concerts populars, discursos polítics, revetlles, etc. Dels toreros que van passar per la plaça de Vic, cal destacar al popular torero local José Españó “Niño de la Brocha” que va ser una llegenda a tota la comarca d’Osona.

Tot i que les seves portes es van tancar definitivament el 5 de juliol de 1963 amb un espectacle còmic-taurí, la darrera correguda de toros es va celebrar el 25 de març de 1961, amb un cartell que el formaven Agustinillo, Alfonso Merino i Enrique Molina. Posteriorment i entre las ruïnes de la desapareguda plaça es van organitzar alguns festeigs durant la Festa Major fins a mitjans de la dècada dels vuitanta, que va desaparèixer definitivament.

Raul Felices