La Basílica de Santa Maria fou desfeta.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS, SANTA MARIA (BASÍLICA)

A Vilafranca, el 5 d’octubre del 1934 tots els temples de la vila, menys el de Sant Joan i el de l’hospital, foren incendiats Abans el “Front d’Ordre” constituït per la Lliga, CEDA i Tradicionalistes, obtingueren un bon resultat en les eleccions del 1936. Hi hagueren nombroses “acusacions i traïcions” que portaren  a l’assassinat de catòlics. A la Basílica de Santa Maria, desaparegueren, ja el 1934: un retaule renaixentista dedicat a Sant Miquel i el retaule del Roser del segle XVI (ambdós cremats).

El mateix any es cremaren el retaule barroc de Sant Anton i la imatge barroca de la Immaculada, i una talla gòtica policromada del segle XVI que el Llibre Verd ens descriu com un nen que plorava durant l’entrada dels francesos a la vila. Fou cremat un dels orgues més notables de  Catalunya.

Els incendis, entre 1934 i 1936, també van fer desaparèixer nombroses capes (teixits) de gran valor artístic, així com terns. Es perdé la casulla de notable interès artístic del bisbe Torras i Bages, el famós bisbe de Vic. En quant als objectes d’orfebreria, cal esmentar la pèrdua d’una custòdia moderna de plata daurada d’estil gòtic, ornamentada amb esmalts, i un viril d’or amb pedres precioses valorat el 1936 en 125.000 pessetes.

També desaparegueren dos bàculs dels bisbes Dr. Josep Morgades i Dr. Estadella, una custòdia de plata daurada de grans dimensions, una veracreu del segle XVI, quatre copons i vuit calzes. Resumint, doncs, aquest temple basilical fou incendiat —com hem indicat anteriorment en l’apartat de temples molt malmesos— el dia 6 d’octubre de 1934; per tant en la revolució de 1936 fou únicament profanat, i no incendiat. Durant la guerra civil fou confiscat i destinat a
garatge i local d’un sindicat.

La casa rectoral, tot i que salvà la fàbrica, sofrí el saqueig, per la qual cosa quedà molt deteriorada. L’arxiu parroquial es conservà en gran part intacte. La primera reconstrucció del temple parroquial fou portada a terme pel rector, Mn. Joan Badia, a primers de gener de 1935. Acabada la revolució de 1936, Mn. Lluís Urpí, emprengué de nou la reconstrucció, prosseguida des de juliol de 1939 per Mn. Tomàs Pujadas. En un principi les obres foren confiades als arquitectes Jeroni Martorell i Josep Brugal. Des de l’any 1940, poc a poc es van erigir nous altars. El març de 1956 es pavimentà la basílica i es reconstruïren set finestrals de l’absis.

Categorías:HISTORIA