Aquesta mena d’Àliga metàl.lica, era penjada en Reus a les cases de les famílies de signe austracista en l’època de la disputa successòria.

«Mai va ser una Guerra de España contra Catalunya. Ans fou una Guerra entre catalans»

La ciutat de Reus presentà famílies favorables a un candidat o a un altre. Així, trobem entre les famílies austriacistes els Grases. Josep i Francesc Grases aconseguiren, el 26 d’octubre de 1706, que Carles III els concedís, en cap del seu pare, el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. El primer, un any més tard, el 27 de març de 1707 atorgà poders al seu germà perquè registrés “el privilegio de Ciudadano Honrado de Barcelona por la SC y Real Magestat del Rey Nuestro Señor Dn. Carlos Tercero (que Dios guarde) a favor del q. José Grases mi padre concedido”. Als Grases, la ciutadania honrada els va durar ben poc ja que Felip V declarà nuls i sense cap valor els privilegis atorgats pel rei-arxiduc. A Barcelona els filipistes en van fer una gran foguerada. D’altra banda, les principals famílies felipistes van ser: els Bofarull, els Miró i els Sabater. La família Bofarull provenia dels Pallaresos i es va establir a Reus a finals del segle XVI. Descenien de Pere Bofarull Llagostera i de Teresa Gavaldà Cabrer, que foren partidaris declarats de Felip V i, per causa d’aquesta declaració, morí Bofarull assassinat a casa seva d’Alcover el 1719, de dos trets al pit.

Esctut de Reus amb orígens austracistes

Els Miró, tenien Pau Miró Clavaguera com a cap del llinatge. Havia nascut el 1695 i es va casar amb Maria March Bellver el 1720. La seva creixent riquesa li va fer sentir la necessitat del reconeixement social que només proporcionava el fet d’accedir a l’estament privilegiat, per això va iniciar el camí cap a l’ennobliment, al qual va arribar el 1755 amb el privilegi de ciutadà honrat, seguit anys més tard, pel de cavaller. Segons verificà davant del notari Antonio Valdés el 30 de juny de 1752, havia contribuït a la victòria felipista als camps d’Altafulla i Torredembarra contra el general Nebot.

La família Sabater estava encapçalada per Joan Sabater, qui el 1699 es va casar amb Teresa Casas. Aquest Sabater fou partidari declarat dels Borbons i per això, tant ell com el seu pare Esteve Sabater foren maltractats, segons declarava el 1715 davant de Francesc Guitart i Bernat Pastell, “sufriendo en sus personas y bienes graves molestias e inquietudes, hasta el extremo que en 1705 se ven obligados a huír de Reus y buscar refugio en el pueblo andorrano de Sant Juliá de Loria hasta que las tropas borbónicas entraron en Reus”.

Categorías:HISTORIA