Baldiri Reixac i Carbó (Bell-lloc d’Aro, Empordà, gener de 1703 – Ollers, Vilademuls, 15 de febrer de 1781) fou un pedagog i religiós català. Va estudiar al Seminari de Girona i seguí de prop els ensenyaments de Charles Rollin, rector de la Universitat de París. Va ser rector de la parròquia de Sant Martí d’Ollers del 1730 al 1781.
El 1749, just quan moria Felip V, publicà Instruccions per l’ensenyança de minyons, un compendi universal propi de la Il·lustració. El llibre inclou una enciclopèdia, diccionaris i gramàtiques, un tractat de pedagogia i un manual d’instruccions de temes diversos. Deixà inèdit un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria. Va escriure la seva obra en català, d’acord amb els principis que defensava d’educar els infants en la llengua materna i no en llatí. Reixac defensava que els nois i noies havien d’aprendre cinc llengües, per aquest ordre: català, llatí, castellà, francès i italià.
Categorías:MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS


Deja un comentario