Luxosa seu de l´Òmnium cultural

Font: impulsociudadano.

Òmnium Cultural, una entitat dedicada a la promoció i normalització de la llengua catalana, la cultura i la «identitat nacional» de Catalunya, es va fer amb una seu de luxe al carrer Diputació de Barcelona gràcies a la generositat dels governs de CiU i el tripartit, que li van concedir ajudes per comprar la finca sense que ho sol·licités, de forma directa, doncs no va haver-hi ni convocatòria ni publicitat, i sense exigir-li garantia.

La rocambolesca història de la compra d’aquesta seu de 790 metres quadrats en ple cor de la capital catalana va arrencar de forma estranya en l’últim Consell Executiu celebrat per Pujol al desembre de l’any 2003. El Govern convergent va acordar en aquesta reunió lliurar 601.000 euros a Òmnium Cultural a càrrec d’una cabalosa herència, la de Carmen Pintó Valls, que havia quedat sense hereus i, per tant, havia anat a parar a les arques de la Generalitat.

Gràcies a aquests diners, Òmnium es va veure en disposició de deixar la seva vella seu llogada del carrer Montcada i de comprar-se la nova, de dues plantes, per 3,54 milions d’euros, amb una hipoteca que venç en 2034. Per materialitzar l’adquisició, Òmnium va crear una fundació, Fundació Privada Òmnium, de la mà del seu advocat, Raimon Bergós, el mateix lletrat que assessorava al Palau de la Música.

A la junta de distribució d’herències li va tocar ratificar l’acord del Govern de Pujol en 2006, quan ja governava Pasqual Maragall i Antoni Castells estava al capdavant del Departament de Economia. Per justificar que la compra de la finca del carrer Diputació s’havia efectuat, Òmnium va presentar els rebuts de la hipoteca, malgrat que aquests estaven a nom de la seva Fundació, mentre que la subvenció s’havia concedit a l’entitat.

«Malgrat haver detectat les irregularitats, el nou Govern va ratificar l’acord i va beneir el lliurament de 601.000 euros a Òmnium per a la compra de la seva nova seu», Es va publicar l’acord en el DOGC del sis de febrer de 2007.

En aquesta publicació, s’inclou també una nova subvenció a Òmnium Cultural, aquesta vegada de 60.000 euros, però amb la mateixa destinació, contribuir a la compra de la seu del carrer Diputació. Els diners procedeixien en aquest cas d’una altra herència sense destinataris, la de Visitación Alforcea dels Rius.

Domingo recorda també que la Fundació Privada Òmnium va ser declarada d’utilitat pública en 2009, la qual cosa li reporta grans avantatges, sobretot, fiscals. I això és només el principi.

Categorías:POLÍTICA NACIONALISTA Y NOTÍCIAS