Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945), conegut com Manolo Hugué, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com escultor, pintor i dissenyador de joies. Era un amic respectat de… Leer más ›
CULTURA
Traduccions catalanes de El Quixot.
El mallorquí Jaume Pujol dugué a terme una traducció inèdita entre 1835 i 1850. Eduard Tàmaro i Fabrícias va traduir la primera part del Quixot, que s’imprimí al català, a la impremta barcelonina de Cristòfol Miró el 1882). La… Leer más ›
Letra de gratitud de los escritores de Cataluña (1924)
Letra de gratitud de los escritores de Cataluña enviada el 7 de abril del mismo año. Hemos leído el mensaje en elogio y defensa de la lengua catalana que habéis dirigido al Presidente del Directorio militar de España. El elogio… Leer más ›
Mensaje de elogio y defensa de la lengua catalana (1924)
Fuente: SAINZ, Pedro (et al.): Mensaje de elogio y defensa de la lengua catalana que los escritores castellanos de Madrid han entregado al Presidente del Gobierno militar de España el mes de marzo de 1924 y letra de gratitud… Leer más ›
Tauromàquia catalana (VI): «Fer correr bous» a Olot
Com en altres poblacions del país, a Olot la realització d’espectacles amb braus té uns quants segles d’història. Les notícies relacionades amb esdeveniments festius excepcionals proporcionen informacions sobre la manera de divertir-se els olotins en el passat, i una de… Leer más ›
SOMATEMPS en Girona
La Associació SOMATEMPS ha esta convidada a Girona, aquest dijous 13 de novembre, pero donar la conferència: «La crisi del constitucionalisme i la mort de la transició: un canvi de paradigma». Durant la conferència s´ha refexionat sobre el nacionalisme com… Leer más ›
Radicals amb seny: comunistes antiindependentistes
La Unificación Comunista de España (UCE), en el seu periòdic «De Verdad», declaren la incoherència de ser comunista i nacionalista. El nacionalisme és un ideologia burgesa. Ho entenen senyors de ERC i de les CUP?
Reflexiones de Ramón y Cajal sobre el nacionalismo en España
«Deprime y entristece el ánimo, el considerar la ingratitud de los vascos, cuya gran mayoría desea separarse de la Patria común. Hasta en la noble Navarra existe un partido separatista o nacionalista, robusto y bien organizado, junto con el Tradicionalista… Leer más ›
Si Prat de la Riba levantara la cabeza …
… caería de espaldas. En su Compendi de doctrina catalanista (una especie de catecismo) se lee: «Pregunta. ¿Quién es este elemento enemigo de Cataluña y que desnaturaliza su carácter? Respuesta. España.» o bien, también afirmaba: «Los catalanes no son una «raza… Leer más ›
La campaña publicitaria de las Cavas Codorniu … en 1939
Reproducimos un comunicado de la empresa de cavas Codorniu, fechado en la localidad de San Sadurní de Noya en marzo de 1939 y aparecido en algunos periódicos catalanes. Dice así: “CODORNIU S.A. se complace en saludar a sus clientes y amigos,… Leer más ›
El botijo o «càntir», también es catalán
(de El Principado de Cataluña) El botijo es un elemento típico de la cultura española, especialmente, en el tercio sur de la península (Extremadura, La Mancha, Levante y Andalucía). De hecho, difícilmente nos encontraremos una región o comarca que no… Leer más ›
Dites: lo que un poeta portugués y masón pensaba de España
João Baptista da Silva Leitão de Almeida Garrett, escritor romántico portugués y político liberal y masón (Oporto, 4 de febrero de 1799 – Lisboa, 9 de diciembre de 1854). Fue uno de los grandes poetas lusos. Sorprende su idea de… Leer más ›
Montserrat hispà (V): un Abat de Montserrat, gran Inquisidor d´Espanya
Benet de Sala i de Caramany, (Girona, 16 d’abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) als dotze anys va ingressar al monestir de Montserrat, i més tard es va traslladar a la ciutat de Salamanca, en el… Leer más ›
Tauromàquia catalana (V): a la comarca de Reus (fins la arribada de l´ecologisme)
Les pràctiques reuseques taurines en honor a Sant Pere, van sobreviure el 1900, arribant, en el cas d’algunes poblacions de la comarca, fins al darrer quart del segle. Cal esmentar aquí que les curses de vedelles foren pràctica sovintejada… Leer más ›
Montserrat hispà (IV): els màrtirs del 36
Entre els vint màrtirs dels qui van ser monjos de la comunitat hi ha representades edats molts diverses, que van des dels 82 anys que tenia el pare Josep M. Fontseré als 18 d’Hildebrand Casanovas. Hi ha monjos que en… Leer más ›
La Montserrat hispana (IV): L´Abat Cisneros
En aquest mural apareixen referències a l’Abad Cisneros, el seu «Exercitatorio espiritual», Sant Ignacio de Loyola, que va prendre l’espiritualitat d’aquest gran reformador de Montserrat o fra sant Josep dels llanties. Fins els màrtirs de la persecució religiosa del 36,… Leer más ›
«La Forcadell», profesora de inglés, es incapaz de mantener una entrevista con el The New York Times
Hoy, en el New York Times, ha aparecido un reportaje-entrevista a «la Forcadell», la de la Asamblea Nacional Catalana, bastante aburrida y previsible. Pero hay un párrafo genial en el que el periodista explica que Forcadell empezó luchando contra el… Leer más ›
Restos de obra inédita de Gaudí en el Palacio de Caudete (Albacete)
El escritor albacetense Joaquín de Saint Aymour dio a conocer obras inéditas del arquitecto Antonio Gaudí en un palacio rural de Caudete (Albacete), construido a principios del siglo XX por encargo del general carlista Francisco Albalat. El escritor es… Leer más ›
Montserrat hispà (III): un escultor «sospitós»
En l’entrada al pati de la Basílica de Montserrat es poden trobar dues escultures de Josep Clará: una dedicada a Sant Josep i una altra a Sant Joan Baptista. Aquest escultor va ser el que va esculpir el Monument als… Leer más ›
Pintors taurins catalans: Joaquim Terruella
Joquim Terruella i Matilla (Barcelona 1891-1956). Nebot i deixeble de Segundo Matilla. Fou també deixeble de Santiago Rusiñol, amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez. Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona (1916), ciutat on… Leer más ›
Montserrat hispà (II): El camino de Santiago
Des de mitjans del segle X, existeixen dades que confirmen l’existència de rutes de peregrinació jacobea des de Catalunya. No obstant això, no ha estat fins a finals del segle XX que diverses associacions catalanes de pelegrins han decidit marcar les… Leer más ›
El català durant el franquisme: La Llibreria Àmfora de Terrassa
Després del seu condicionament ja es pot consultar el fons de la llibreria L’Àmfora, la llibreria que més va fer per l’impuls i la difusió del llibre en català a la nostra ciutat en plena dictadura franquista. Inaugurada el 24… Leer más ›
El Montserrat hispà (I): un viatge del «Escamot Montserrat»
Un grup de «somatenencs» han visitat el Monestir de Montserrat, per tal de oferir als lectors alguns dels racons hispans que s´amagan o la gent no s´anadona de Montserrat. Iniciem aquesta mini-serie de posts. Al pati del Monestir n´hi ha… Leer más ›
Tauromàquia catalana (IV): la tradició reusenc (s. XVIII)
Com en altres poblacions catalanes, la tradició de bous a la festa reusenca es vincula principalment a la festa major de Sant Pere i a les festes de barris que diferents carrers de la vila organitzaven, sobretot a l’estiu,… Leer más ›
«Escamot Berga»: Grog? No gràcies
El recobert groc amb què l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Berga va guarnir el monument de la Patum de l’entrada de Berga va ser estripat pel vent o l´Escamot Berga. Aquesta acció és versemblant per a la que que fa… Leer más ›
Catalunya sacra: la cartuja de Scala Dei
Las comarcas del Priorato y entorno fueron las últimas en ser arrancadas de manos de las Taifas sarracenas. A finales del siglo XII, el rey Alfonso el Casto mandó a dos de sus caballeros a buscar un lugar para… Leer más ›
El català durant el franquisme: escola per adults
Durant el franquisme van aparèixer l’ensenyament del català dirigit a persones adultes. Un dels lloc on s’impartien les classes era la Biblioteca Salvador Cardús de Terrassa (antic ajuntament de Sant Pere) i, el professor eren insignes de la cultura catalana… Leer más ›
Un Rei d´Aragó concedeix l´Escut de Barcelona
L’escut de la ciutat de Barcelona és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (l’anomenada «creu de Sant Jordi», que hom suposa que podria tractar-se de la mateixa creu de la catedral, que es troba sota… Leer más ›
Una «Marcha militar» compuesta por el gerundense Isaac Albeniz, a los 8 años.
Isaac Albéniz (Camprodon, 1860 – Cambo-les-Bains, 1909) compuso esta Marcha Militar a la edad de ocho años. Es una de las primeras obras que se conoce del pequeño músico y que, por iniciativa propia y de su padre, se editó… Leer más ›
La Arcadia de la Cataluña norte: ahí los niños pueden asistir a los toros.
El pasado 18 de Octubre se celebraba en la CFrancia del Sur un Congreso de tauromaqua. El nivel y la participacioón fueron espléndidos. Entre las actividades del Congreso se encontraron: la siguientes: En présence de M. Ferdinand JAOUL, Conseiller… Leer más ›
Gil de Medina, el castellano que completó el Pati dels tarongers (Palacio de la Generalitat)
Gil de Medina fue un escultor del siglo XVI que, a pesar de ser de origen castellano, residió y trabajó en Cataluña, principalmente en el pueblo de Sarral y Barcelona. Por encargo de la Generalidad de Cataluña realizó las columnas… Leer más ›
Les idees clares … al bisbat de Solsona
Un dels capellans del Bisbat del Solsona, amb l’alcalde del municipi, escortats per dues estelades beneïxen els tractors en l’ofici de Festa Major. Molt bé, aquesta Diòcesi té les idees clares. Quant més estelades, més vocaciones, Oi?
La persecució del català: Editorial La Galera, edició en català durant el franquisme
Editorial La Galera és una editorial catalana fundada el 1963 per Andreu Dòria i Dexeus, amb els objectius bàsics de promocionar una literatura infantil i juvenil de qualitat. Durant els anys seixanta i setanta -en ple franquisme- va publicar… Leer más ›
Flamenquisme català: Carmen Amaya
Carmen Amaya (Barcelona, 2 de novembre de 1918 – Begur, Girona, 19 de novembre de 1963) fou una ballarina i cantant de flamenc. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc. Va… Leer más ›
Origen del nombre de la Hispano-igualadina
Antes de 1847 (aproximadamente) ya existía un servicio de carruajes y diligencias que unía Barcelona con Igualada, integrado inicialmente por diversos particulares unidos y que se conocía con el nombre de Diligencias Igualadinas. A esos transportistas constituidos como gremio se… Leer más ›
Tauromàquia catalana (III): De la Edad Media al Renacimiento
En época medieval comienza la práctica taurina del lanceo de toros. Según crónica de la época, en 1128 para festejar el matrimonio entre Alfonso VII con Doña Berenguela hija del Conde de Barcelona, se celebraron, entre otras funciones, fiestas… Leer más ›
Berga: vila felipista
Berga no destacó por su carácter heroico durante la Guerra de Sucesión. A mediados de 1707 se produjo en la población un levantamiento a favor de Felipe V, aunque la ciudad siguió bajo la obediencia del archiduque Carlos hasta julio… Leer más ›
Una Barcelona en Filipinas
En Asia encontramos pequeñas hijas de la Ciudad Condal. En la isla de Luzón, Filipinas (donde también encontramos poblaciones como el nombre de Madrid y Valencia) se encuentra el municipio de Barcelona, provincia de Sorsogón. Como no escapará a nuestros… Leer más ›
Pintors catalans flamenquistas: Cayetano de Arquer Buigas
Cayetano de Arquer Buigas (Sardañola del Vallés, provincia de Barcelona, 11 de enero de 1932 – ibídem, 13 de septiembre de 2012) fue un pintor impresionista[cita requerida] español, autodidacta y reconocido principalmente por sus nucas, desnudos, retratos, caballos, maternidades, entre otros… Leer más ›
José Luís Pellicer Feñé: ilustrador de El Quijote
José Luis Pellicer Feñé (Barcelona, 12 de mayo de 1842 – Barcelona, 15 de junio de 1901). Este catalán se formó con el artista Ramón Martí Alsina, del que principalmente le influenciaría su corriente orientalista y que además acabaría siendo… Leer más ›