Manifest del carlisme català: “La Moreneta plora pels seus Requetès” (versió catalana)


Recorda el seu exemple i sacrifici.

Terç de Requetès de Nª Sª de Montserrat 1936-39

Aquest dissabte 29 de gener, el carlisme català ha unit carlins, tradicionalistes i simpatitzants en un profund acte de desgreuge per la profanació de, per part de l’Abadia de Montserrat, del monument al Requeté.

Al final de l’acte religiós i de reparació s’ha llegit aquest manifest comú i lliurat al Prior de l’Abadia

La Moreneta plora pels seus Requetès

Ens hem aplegat en aquesta plaça amb el cor travessat pel compungiment de la profanació, el passat 14 de gener, del Monument del Requeté jacent que encapçalava el Mausoleu del Terç de Montserrat: una terra santa on descansen les restes dels catalans fidels a la Tradició, que van oferir-se per la restauració de la Religió i de la Pàtria. Els autors d’aquesta salvatgeria heu humiliat als fills espirituals dels Macabeus, tal com es llegeix als versicles bíblics que envolten la cripta on reposen. La nostre amargor és versemblant a l’abominació de la desolació que assereix el Profeta Daniel, quan va contemplar en una visió com era blasmat el Temple de Jerusalem amb sacrificis pagans. Creguem que els responsables de emparar la nostra Patrona, la “Moreneta”, han comès un greu sacrilegi: espigolar la memòria dels nostres màrtirs caiguts a la Creuada del 36.

Igual que aquells que volen ensorrar la memòria del nostre bisbe màrtir, D. Manuel Irurita, els dipositaris de la fe, han col·laborat amb els que van arrabassar la vida als requetès catalans i ara volen assassinar-los altre vegada amb l’oblit. On queda l’obra de misericòrdia de sepultar els morts? Aqueixa inclou no oblidar-los, resar per les seves ànimes i suplicar constantment la seva intercessió. Oblidar els nostres morts, és pitjor que prendre’ns l’ànima.

Un pecat contra l’Esperit Sant, d’aquells que no seran mai perdonats, consisteix a “negar una veritat professada”. Amagant el Monument, negau que els nostres màrtirs mereixin veneració i respecte; negau que el seu combat fos justa; negau que la seva sang sigui fèrtil; negau -en el fons- que la fe per la qual van finar és l’única i veritable. Així, Oh sepulcres argentats! Us heu lliurat a l’apostasia i us heu sotmès a la idolatria del poder polític -el nou Antíoc- que profana el Temple i substitueix el sacrifici agradable a Déu. No creieu en la Patrona de les terres catalanes, només creieu en un fals ídol: la “nació catalana” i la seva ramera, aquesta democràcia anticrística. I aquesta és la raó de la vostra ceguesa. De vosaltres ja va dir Nostre Senyor Jesucrist: “guies cecs”, doncs sou els nous fariseus que confoneu el poble.

Un pecat contra l’Esperit Sant, d’aquells que no seran mai perdonats, consisteix a “negar una veritat professada”. Amagant el Monument, negau que els nostres màrtirs mereixin veneració i respecte

Absentant la imatge del nostre amistançat requeté, que cercava amb la mirada a la Verge Maria, representant la seva hodierna advocació abans de morir, heu afrontat la Moreneta. Oblideu que ells volien reposar als peus de la Mare celestial?, esperant el dia de la resurrecció de la carn i del Judici Final on Crist els ha de reconèixer com els que van rentar les seves túniques blanques amb la sang de l’Anyell. És que menysteniu que l’Abat Escarré va prometre solemnement que la comunitat benedictina aixoplugaria perpètuament les seves restes? Vosaltres podeu oblidar, però no Déu i nosaltres tampoc.

Qui som?, ens temptegeu. Som els descendents espirituals dels requetès. Som deixebles del seu exemple i el fruit del seu martiri. Representem la veritable Tradició de Catalunya, de la qual En Torras i Bages va prescriure: “Serà cristiana o no serà”. Pertanyem al llinatge dels catalans que van preferir la mort que lliurar-se a les temptacions del liberalisme i les seves falses promeses. Som part dels que van triar les llibertats cristianes contra el llibertinatge pagà. Som pedres d’aquesta magnífica fortalesa que es va anomenar Cristiandat i que ara, des de dins, voleu destruir.

Som l´estirp dels visigots que des de Montgruny –la Covadonga catalana– van iniciar la reconquesta de les nostres terres contra l’Islam; som la casada dels Almogàvers, dels mariners i soldats catalans que van combatre a Lepant, dels Miquelets que van guerrejar contra la Revolució Francesa, dels sometents que al Bruch van pugnar contra les forces napoleòniques, som fills dels malcontents i els matiners. Som descendents d’aquells carlins que, estimant en cos i ànima la seva religió i furs, es van fondre amb les Espanyes i van evangelitzar mig Món. Som, al capdavall, els hereus dels croats del 36, som boines vermelles, sempre disposats a fornir la vida per Déu i per Espanya. No hem deixat mai d’ésser i hi som ça perquè la vostra traïció ens ha interpel·lat a tornar al combat.

Som, al capdavall, els hereus dels croats del 36, som boines vermelles, sempre disposats a fornir la vida per Déu i per Espanya. No hem deixat mai d’ésser i hi som ça perquè la vostra traïció ens ha interpel·lat a tornar al combat.

Vosaltres, a qui Nostre Senyor us ha encomanat vetllar per la fe i acovilar la seva Santíssima Mare, per què voleu negligir els nostres morts? No ho aconseguireu. Tampoc oblidem els 23 benedictins màrtirs d’aquesta Abadia immolats en la aterridora persecució religiosa del 36 i que ara afoneu. No oblidem que us bafanegeu de demòcrates i antifranquistes, però que dues vegades vau acollir el General Franco sota Pali. No fugim del cap que vau amagar a assassins terroristes, assassins i marxistes que demanaven la destrucció de l’Església. Entre els vostres murs ha fullat el nacionalisme, la ideologia de l’amargor per excel·lència. Vau ser el pessebre que va acollir el moviment polític de En Pujol que ens ha portat a la batussa i el daltabaix de Catalunya. I després de tot això us agullona la imatge d’un requeté? També als fariseus els capgiraven els miracles del Crist i els bescantaven i li extorquien perquè no els mostrés públicament. Reconeixeu aquesta postura?

Posem com a testimonis de la vostra falsia els 319 requetès catalans del terç de Montserrat que van aclucar el ulls en combat. Des del cel us furguen; des del cel us assenyalen; des de la dreta del Pare us comminen que repareu la vostra gravíssima falta. Amb ells, els aquí presents a la terra, us demanem que restabliu el monument. Heu posat en perill des de fa temps la salvació de les vostres ànimes eternes. És potser moment d’imprecar la vostra redempció amb un gest de reconeixement envers els que van morir perquè ara gaudiu de les vostres prebendes. Dieu que estimeu Catalunya, però sou fautors de la seva agonia espiritual. I ça estem per recordar-vos-ho. Som els fills de la Tradició que mai no podreu acorar. El nostre deure és exigir-vos que compliu les vostres comeses. És el moment d’aturar tanta mauleria. La Veritat és una i ens interpel·la a hom. A vosaltres com a consagrats a Déu i a nosaltres com a vetlladors dels quatre pilars del nostre solar cristià: Déu, Pàtria Furs i Rei.

Per això volem que els nostres crits ressonin avui en aquestes muntanyes i despertin la vostra consciència:

Visca Crist Rei! Visca l’Espanya Catòlica! Visca Catalunya espanyola!

Loor i glòria als màrtirs!

El carlisme català, a Montserrat, 29 de gener de 2022, Festivitat de Sant Pere Nolasc, fundador dels Mercedaris.



Categorías:ACTIVITATS / ACTIVIDADES, Memoria histórica, Religión

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

DESPERTA

Red sociocultural

A %d blogueros les gusta esto: