Tothom sabia i ells els primers que la declaració d’independència no duia la independència, i per això els uns es fugaren i els altres s’entregaren just a continuació, sense solució de continuïtat. Tothom sap que aquests aldarulls tampoc no porten enlloc, més enllà de la destrossa i per això els energúmens fan kaleborrokisme d’ afterwork, i a una hora prudencial –fins i tot el Dry Martini tanca més tard– es retiren a descansar. I doncs, per què ho van fer? Per què ho fan?

Jo crec que «sediciosos» ha estat la manera educada que Marchena ha trobat de dir-los que són uns imbècils. Quan a uns que prometien que la independència era per a l’endemà és per «actes tumultuosos» la sentència que els cau, i a més a més d’aquesta Espanya que tan venjativa diuen que era, vol dir que el jutge t’ha dit cretí d’aquesta manera.

En nom del patriotisme, en nom de la prosperitat, i ara en nom de la llibertat dels condemnats, els agitadors i qui els mena –entre Waterloo i Sant Jaume– prenen a cada moment les decisions més perjudicials demostrant molta desorientació i poca intel·ligència. No han sabut entendre el regal que era la sentència, ni tampoc la humiliació de dir-los que van enredar la seva gent amb simulacres. Posats a fer, si fos un d’ells i em quedés alguna gota de dignitat independentista, estaria més ofès que indignat i, per descomptat, em sentiria molt més insultat que represaliat.

Els aldarulls foren més o menys la mateixa presa de pèl. Una presa de pèl aparatosa, però sense més. Em recordaren aquella famosa vaga de fam de Lledoners, que al final fou una dieta detox, i no tan detox perquè d’amagat els donaven sucs. Tot de gent que vol divertir-se jugant al soldadet i que encabat s’escandalitzen quan algú els gosa parlar del preu. No és seriós jugar a prendre l’aeroport i a mitjanit tornar a dormir a casa. Així no es paralitza un país ni es bloquegen les comunicacions: així només emprenyes, fas perdre el temps i els diners a molta gent, potser dels teus, que t’odiaran per sempre, i motives sentències com les de Marchena, i no només sentències, sinó la general sensació que sou uns imbècils.

Suposo que ho deveu trobar divertit i no us nego que en certa manera pugui ser-ho, però sou un problema d’ordre públic, com Quim Torra i el fugat de Brussel·les. Podríeu ser qualsevol altra cosa, però sou massa imbècils fins i tot per pretendre-ho. Mireu el que heu fet com si miréssiu el balanç d’una empresa. Bancarrota econòmica i institucional a canvi d’haver forçat tant un negoci que en els seus termes justos funcionava, i que per culpa vostra s’ha quedat ara sense mercat. A més a més, heu perdut el relat, us hem pres les bombes, i la vostra violència, mediocre en fons i forma, no només no us ha aportat cap guany sinó que us ha deixat sense la vostra propaganda preferida: la dels somriures, ara esmicolats. Quina manera de perdre més poc decorosa, quin dir-li al món que sou uns babaus.

Espanya té defectes, és clar, però és una idea molt millor, i molt més segura, que la vostra batasunització light. No heu entès mai què és un Estat, però tampoc que tenen conseqüències els vostres actes, i ja us dic que no us agradarà el que en els propers dies haureu d’experimentar.

Podem aguantar sense problema el vostre circ però jo no crec que el president Sánchez trigui gaire a organitzar-vos un circ encara més gran. Prenem nota de qui sou i del que feu, i cada vegada més catalans entenen en privat el que cal fer, encara que en públic insisteixin en els escarafalls del patriota. Destrosseu ara com bàrbars el que amb la declaració d’independència i amb l’aplicació de l’article 155 no vau saber defensar com a ciutadans lliures. Fins i tot us heu deixat pispar l’1 d’octubre, que tot i que fictícia, és l’única victòria que vau poder celebrar. Voleu renou? Tindrem renou? Voleu la Llei de Seguretat Nacional? La tindreu, i potser també l’Estat d’Excepció. Que ahir Quim Torra participés en una de les «marxes per la llibertat» que són només el pròleg de tants vidres trencats, us ha de donar una idea de fins a quin punt esteu fent el ridícul; i que un conseller com Puigneró, entre d’altres, talli una carretera, us ha de fer veure per força que no esteu vivint una revolta, sinó una paròdia, perquè si tot un conseller de Polítiques Digitals l’única cosa que sap fer és entorpir el trànsit com un imbècil més, en lloc de tallar les comunicacions amb Espanya, vol dir que us mereixeu exactament això: quatre cops de porra. Negociar? Però si ahir el Tsunami Democràtic es va rendir! És cert que queden els CDR, les marxes i la vaga, però el que Torra i Puigdemontcontrolaven, que era el Tsunami, s’ha fet enrere a la primera de canvi. No és la primera vegada que tiren la pedra i amaguen la mà, recordeu? I la broma sempre sou vosaltres.

Continuareu els aldarulls, però recordeu que sou uns aficionats, i què? Per descomptat no sou els únics que sabeu organitzar revetlles. Però heu de tenir clar que això només acaba d’una manera: amb el camió de les escombraries recollint l’endemà les restes de la festa. I això us inclou a vosaltres, hagueu quedat com hagueu quedat, i algú farà balanç i dirà: «Amb aquests imbècils, nois, no hi ha res a pelar».

Salvador Sostres

Font: Diari de Girona

Categorías:Opinión, Revista de prensa