L’amic espiritista de Companys i un dels promotors de ERC


 

torres1

Marià Torres, passejant per l’horta de Lleida, amb el seu nét Màrius Torres, 1915

 

Als anys setanta del segle XIX, un metge s’instal·là al llogarret de Mont-roig. Era Marià Torres i arribava de la Barcelona convulsa de l’època. Malgrat no haver acomplert trenta anys, era un personatge destacat dins el pensament del liberalisme català i un acèrrim partidari del republicanisme, fet que l’havia allunyat de l’Església oficial i li havia portat no pocs enemics.

Durant la seva estada a Mont-roig desenvolupà les seves tesis sobre l’espiritisme cristià i inicia el seu assaig pòstum sobre “La Religió Futura”. L’any 1879 neix el seu fill Humbert, la família perseguida pels seus detractors és veu compel·lida a marxar a Lleida.

 

torres

Humbert Torres

 

Però el protagonista d’aquestes ratlles no és pas en Marià, sinó el fill que va abeurar-se de la triple passió del seu pare: la medicina, la política i la metapsíquica (ciència anomenada més tard “espiritisme”).

Humbert Torres i Barberà va ser un dels polítics més rellevants de la Lleida de principis del segle XX. Militant des de ben jove dins el republicanisme, va ser el responsable del gir catalanista de les Joventuts Republicanes. Començà la carrera política a la Paeria de Lleida, a les sessions de la qual, l’any 1908, va aconseguir que s’incorporés la llengua catalana. L’any 1917 va ser escollit el primer alcalde de Lleida designat per la voluntat popular.

La dictadura de Primo de Rivera l’obligà a deixar de marge l’activitat política, centrant-se en excel·lir com a metge. Pioner en promoure l’educació sexual entre la ciutadania, va publicar diversos treballs i estudis difonent les mesures de prevenció de malalties venèries.

L’any 1931 fou un dels promotors de la Conferència d’Esquerres Catalanes d’on sorgiria Esquerra Republicana de Catalunya. Al costat de Francesc Macià, va ser Diputat constituent al Congrés de la Segona República espanyola, des d’on va redactar la Llei de llibertat religiosa, defensor de l’Estatut de Núria i, més tard, entre 1932 i 1939, Diputat del Parlament de Catalunya. A la mort de Macià, fou cridat a succeir-lo, però ho refusà en atenció a la candidatura del seu amic (i paisà) Lluís Companys. Al febrer de 1939 marxà a França, on s’integrà a la Generalitat de l’exili, encapçalada pel President Irla, fins que a principis dels anys 50 tornà a Barcelona on morí l’any 1953.

torres2

Humbert Torres durant un durant un míting electoral d´Esquerra Republicana de Catalunya a la Plaça Monumental de Barcelona. A la seva esquerra, assegut, Lluís Compans. 1933.

Humbert Torres passà a la història per ser un dels màxims representants a casa nostra de l’estudi dels fenòmens paranormals. Seguint el camí del seu pare, va aprofundir en l’anàlisi de la metapsíquica, convertint-se en una autoritat en la matèria. Estava convençut que la única realitat és la espiritual i així ho va defensar en el Congrés Espiritista Internacional, celebrat a Barcelona l’any 1934.

Les conviccions el duien a creure en la telepatia, en virtut de la qual es comunicaria informació entre dues ments, sense ajuda del llenguatge ni cap dispositiu, en la criptestesia, que permetia el coneixement d’una realitat exterior, distant en temps i espai, i la xenoglosia, que concedeix parlar idiomes desconeguts i no apresos. De fet, feia servir mèdiums per evocar i comunicar-se amb persones allunyades.

Forta influència va tenir sobre el President Companys, l’esposa del qual celebrava sessions d’espiritisme a casa seva on hi assistien representants de la intel·lectualitat i les famílies benestants, al costat de militants anarquistes i comunistes (l’escriptor Joan Sales, per exemple), fins que el Partit els hi ho va prohibir. En aquestes sessions s’invocava l’esperit de Salvador Seguí, sindicalista conegut com “el noi del sucre”, o de l’advocat assassinat Francesc Layret. Però la Guerra Civil va acabar amb tot aquest apogeu espiritista.

 

 



Categorías:MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS

1 respuesta

Trackbacks

  1. Brujas y Presidentes de La Generalitat: de Adelina a Marcela Topor « SOMATEMPS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

DESPERTA

Red sociocultural

A %d blogueros les gusta esto: