Xavier Rius (que diu veritats): “El referèndum no estat guanyat”


L’article “El referèndum no estat guanyat” ha canviat als pocs minuts. Suposem que per les critiques rebudes immediatament. Ara el arrticle es titula “L’independència encara queda lluny” (publicat avui a e-notícies)

mastope

Només volia dir que, malgrat l’eufòria, un hipotètic referèndum d’autodeterminació no està guanyat. Ni de bon tros. En certa manera, les cues -motivades per l’escassedat de locals de participació-, van donar una imatge una mica distorsionada del 9N.

Però, en realitat, va votar només el 35% del cens electoral. Uns dos milions de persones d’un total de 6,2. I, d’aquests dos milions, un 1,8 va votar a favor de l’estat independent. És a dir, la independència no va arribar al 30% del total del cens.

Amb l’agreujant que no era un cens autèntic: podien joves a partir de 16 anys -malgrat que l’edat legal per fer-ho és 18- i immigrants amb tres anys de residència legal. No és desgavellat pensat que aquests, en el cas de votar, van fer-ho pel sí sí.

En certa manera, el procés participatiu ha mostrat doncs el sostre del sobiranisme. En el cas d’un referèndum legal i pactat, no sé si augmentaria de vots. Els que estem a favor de la independència, diumenge, vam anar tots a votar. Mentre que l’unionisme -la majoria del qual es va quedar a casa- votaria en massa.

Tampoc és fàcil la independència -ni tan sols per mitjans democràtics- quan tens tota la força d’un Estat al davant. La prova és que Québec ho ha intentat dos cops (1980 i 1995) i Escòcia un (2014) sense que ni un ni l’altre, de moment, se n’hagin sortit.

També sembla difícil poder fer comparacions amb unes eleccions al Parlament, però a les del 2010 els partits del dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA SI i Reagrupament) van superar l’1,7 milions de vots encara que això tampoc vol dir que tots estiguin a favor de la independència. Mentrre que a les eleccions del 2012, els 2,1, que s’acosta als 2,3 de diumenge passat.

En el fons, el sobiranisme sempre s’ha mogut en la frontera dels dos milions el que passa és que fa més soroll i és més actiu -està més ben vist- que l’unionisme. Però quan repasses la diferènca entre els votants i el cens electoral te n’adones de la distància que encara hi ha. Hem estat més pendents dels sí-sí, els sí-no, els sí-blanc, els no, els en blanc i els altres, que del nombre total de votants.

Només cal agafar alguns municipis, sobretot de l’àrea metropolitana, que és on es remenen les cireres. A Barcelona, el cens és de 1.145.000 votants i van votar 279.000 persones. A l’Hospitalet, 171.000 i van fer-ho uns 20.000. A Santa Coloma, 78.000 i van anar-hi 9.700. I, a la Badalona de Xavier García Albiol, de 154.000, 34.000.

No, no està guanyat. Queda molta feina per fer.



Categorías:DOCUMENTS / PREMSA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

DESPERTA

Red sociocultural

A %d blogueros les gusta esto: